03 febrero 2014

L’insomni és una de les queixes més freqüents en les consultes pediàtriques i de psicologia infantil.  

S’estima que un 30% dels nens espanyols pateix d’insomni en algun moment del seu desenvolupament. En quasi el 90% d’aquests nens, les causes són una barreja de factors fisiològics, psicològics i socials.

L’esquema mostra cóm s’estableix elcercle de l’insomni en els nens i pot ajudar-nos a comprendre millor per què els nens dormen poc o malament, a evitar alguns errors freqüents i a millorar els descans dels més petits.

És important establir una acurada higiene i uns hàbits per trencar aquest cercle de l ' insomni infantil i millorar el descans dels petits.




13 enero 2014

Si els nostres fills ens diuen.....no aconsegueixo concentrar-me a classe o confonc les lletres o em costa realitzar càlculs matemàtics o sovint em sento trist i desmotivat.....

Com podem sol·lucionar-ho?

El servei de Reeducacions Psicopedagògiques són sessions, d’una o dues hores setmanals, amb un professional especialitzat, durant les quals es fomenten aspectes com la planificació, els aprenentatges instrumentals, els hàbits, les tècniques d’estudi i la preparació d’exàmens. A més, es tracten les dificultats pròpies del TDAH, de la dislèxia, de la discalcúlia i d’altres trastorns que influeixen en els aprenentatges escolars (baixa autoestima, baixa motivació, habilitats socials...).

L’objectiu bàsic de les reeducacions psicopedagògiques és oferir a l’alumne eines i estratègies per fer front a aquestes dificultats, minimitzar-ne els efectes -com el fracàs escolar i la baixa autoestima-, compensar-les i millorar el rendiment acadèmic.

Sessions: 1h (50 min pacient i 10min pares)
Responsable: Encarna Martínez (psicopedagoga) i Cristina Benlloch (logopeda) 

Per a més informció sobre aquest servei AQUÍ

16 diciembre 2013

L'excés de sudoració o hipersudoració, és una afecció que provoca nombrosos trastorns a les persones que la pateixen . I és que l'excés de transpiració causa múltiples situacions incòmodes , el que pot desembocar en l'aparició de complexos en els pacients que pateixen una sudoració exagerada . El nostre cirurgià plàstic, el doctor Daniel García Paricio, aplica una tècnica que dóna uns resultats molt positius per controlar aquesta anomalia . La toxina botulínica és l'alternativa idònia a la cirurgia per solucionar aquest problema .

Per regla general, la hipersudoració sol aparèixer en els palmells de les mans i dels peus , així com en les aixelles . Tanmateix , pot sorgir en altres parts del cos , com al cap i la cara . L'eficàcia del Botox ® és que aconsegueix interrompre la hiperactivitat de les glàndules sudorípares , de manera que la transpiració es produeix a uns nivells normals . Com es realitza aquest procediment ? El cirurgià ha de realitzar una sèrie d'infiltracions a la zona afectada . Per a això , utilitza una agulla extremadament fina .

La toxina botulínica actua com bloquejant dels senyals químics que envien els nervis encarregats de controlar la sudoració . Aquest procediment es pot dur a terme amb una dosi mínima d'anestèsia local , excepte si s'aplica en les mans o els peus , ja que es tracta de zones més sensibles . En aquests casos , l'anestèsia és troncular . Un dels principals punts positius d'aquest tractament és que els pacients solen respondre satisfactòriament a ell sense presentar complicacions .

Amb aquest senzill mètode , s'aconsegueix millorar de forma notable la qualitat de vida de les persones que pateixen hipersudoració . Les millores que produeix l'aplicació de la toxina botulínica per controlar l'excés de transpiració són temporals . Els efectes del tractament que apliquem a la nostra clínica poden durar entre quatre mesos i un any , en funció de la zona i les característiques de cada cas .

Per exemple , en hipersudoració axil·lar la durada mitjana és de set mesos . Malgrat la novetat de la tècnica , el doctor García Paricio ha realitzat amb èxit nombrosos tractaments d'aquest tipus en la seva carrera com a cirurgià plàstic. El procediment és ràpid i no necessita hospitalització i els pacients perceben els resultats des del primer moment .

Pots demanar-nos més informació aquí

09 diciembre 2013

La Dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat. Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l’àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel·ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades amb l’escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d’automatització especialment en la lectura, l’ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.

Exigir, doncs, a una persona que pateix Dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge.

Senzillament, els dislèctics tenen una manera diferent d’aprendre. La majoria de les persones dislèctiques estan prou capacitades per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament, però massa sovint el sistema educatiu barra el pas als dislèctics abocant-los al fracàs escolar o bé oferint-los sortides per a les quals no estan gens motivats i que són l’origen de profundes frustracions personals.

Per aquest motiu, és important una detecció primerenca de la dislèxia, realitzar un estudi neuropsicològic i un tractament en base al diagnòstic portat a terme per un professional especialitzat (psicòleg i/o logopeda).

Per a més informació del nostre servei de Salut Mental i Logopèdia, pot fer clic aquí!

18 noviembre 2013

Encara que sovint s'associa la cirurgia estètica amb operacions per realçar la bellesa d'una persona, hi ha una àrea molt important dins d'aquest camp : la Cirurgia Reconstructiva . El doctor Daniel García Paricio ha realitzat nombroses intervencions reconstructives durant la seva carrera professional . En aquest post anem a parlar sobre la reconstrucció de les extremitats , ja que les operacions d'aquest tipus tenen unes particularitats mèdiques molt concretes .

L'extremitat superior proporciona a les persones la capacitat d'interactuar amb l'entorn . Des del punt de vista anatòmic , presenta un elevat nombre de músculs i els seus respectius tendons . A la mà , la xarxa que conformen aquestes estructures suposa la màxima complexitat funcional que es pot trobar en el sistema múscul - esquelètic . Per la seva banda, l'extremitat inferior està formada per uns grups musculars estriades molt potents , que poden suportar pesades càrregues i executar nombrosos moviments de llarg recorregut i poca precisió . Tant l'extremitat superior com la inferior són àrees difícils de protegir , pel que pateixen lesions amb freqüència.

Els accidents de trànsit , la pràctica d'esports d'aventura i altres activitats similars augmenten el risc que les extremitats resultin danyades . Com es tracta de traumatismes d'alta energia, a més de fractures òssies es destrueixen teixits tous ( pell i músculs ) , pel que és necessària la intervenció de cirurgians plàstics per tractar les fractures obertes de les extremitats , les osteomielitis o les cicatrius inestables . D'altra banda, l'augment de l'esperança de vida implica l'aparició d'un major nombre d'úlceres tròfiques secundàries, malalties degeneratives i tumors de parts toves .

Totes aquestes patologies requereixen la intervenció del cirurgià plàstic per aconseguir la curació . En l'actualitat , la microcirurgia permet reconstruir les extremitats mitjançant la transferència de teixit d'una part del cos a una altra. Amb aquesta tècnica , l'especialista pot unir gots amb un diàmetre menor a un mil · límetre . D'aquesta manera, si el pacient necessita , per exemple , teixit muscular per cobrir part de la cama com a conseqüència d'una fractura oberta de tíbia , el cirurgià podrà utilitzar un múscul prescindible de la seva funció , com el dorsal ample .

Aquest teixit es traslladarà de l'esquena a la zona afectada, on s'uniran les artèries , les venes i els nervis del penjoll muscular als de la cama . A més d'emprar penjolls musculars , l'equip professional també fa ús de penjalls fasciocutanis i microquirúrgics per reconstruir una extremitat .

Com a expert cirurgià plàstic, el doctor Daniel García Paricio estudia cada cas minuciosament per aplicar el procediment més recomanable i que millors resultats pugui proporcionar per garantir una bona qualitat de vida al pacient .

Per a més informació fes clic aquí