10 consells per evitar l’estrès post vacacional

1.- DESCANS ABANS DE TORNAR A LA RUTINA: és aconsellable no allargar les vacances fins el dia abans de començar a treballar.

2.- HORES DE SON I SABER RELAXAR-SE: Dormir, una mitjana de 8 hores i practicar relaxació amb continuïtat en els moments en que el cos i la ment necessitin un respir.

3.- CONÈIXER ELS LÍMITS:  Saber seleccionar les activitats prioritàries quan no es pot fer tot.

4.- NO ANALITZAR CONTINUAMENT ELS PROBLEMES O LES ALTERNATIVES: Això provoca estrès.

5.- DEIXAR LA FEINA A L’OFICINA: Saber desconnectar proporciona benestar durant les estones lliures de les que disposem.

6.- EXPOSAR-SE POC A POC A LES SITUACIONS QUE PRODUEIXEN PÀNIC: Aprendre a dir no, ser sociable, delegar, demanar ajuda.

7.- PETITA PAUSA PER L’HORA DE MENJAR: Convé utilitzar el temps per menjar com a moment de descans i aprofitar per fer vida social o familiar.

8.- ESPORT I OCI: La pràctica moderada d’algun esport o exercici físic ajuda a la relaxació.  També és convenient desenvolupar alguna activitat d’oci que sigui compatible amb la feina.

9.- L’AGENDA:  L’organització del temps i de totes les activitats establint horaris és fonamental per poder descansar, no estar preocupat, no patir sobresalts  o oblits importants.

10.- UNA ACTITUD OPTIMISTA I POSITIVA: Reforçar les conductes positives de les persones del nostre entorn, amb aprovacions, alabances o petits detalls. I, a la vegada, corregir les conductes negatives.

Servei de Salut Mental i Logopèdia Creugroga
Per a més informació aquí

Read More

Posar límits als nostres fills

Posar límits als fills, és bàsicament una qüestió d'actitud dels pares. És a dir, és important que tinguem clar com a pares els valors en els quals volem educar els nostres fills, ja que aquests valors ens portaran a establir les normes i els límits que regiran la nostra llar. 

Si volem educar en el respecte, no deixarem que el nostre fill pegui els altres nens; si volem educar en l'austeritat, no cedirem a tots els capricis del nostre fill; si volem educar en l'autonomia, insistirem en que el nostre fill reculli les joguines, es vesteixi sol, arregli la seva habitació, etc. Per tant, a la pregunta de quan començar a posar límits, contestaríem que ha de ser un tema inherent al nostre tracte amb els infants, sempre evidentment adequant-nos a la seva edat i situació. Ja de ben petits els nens i les nenes necessiten unes normes bàsiques i clares que els permetin interaccionar amb l'entorn, i necessiten d'uns pares que els ajudin a anar-les incorporant (encara que això suposi aguantar més d'una rebequeria, haver de repetir les coses moltes vegades o mediar en més d'un conflicte). 

Cal mantenir-nos ferms en el compliment d'aquestes normes, però alhora ser prou flexibles per adaptar-les quan sigui convenient (no exigirem el mateix si el nen està malalt, o és un dia de festa, o torna cansat d'una excursió, etc.). També és important tenir present que, en la mesura del possible, cal explicar el perquè dels límits que posem ("has d'anar a dormir a les 21:00h perquè si no demà tindries son a l'hora d'anar a l'escola") i evitar al màxim el "ho has de fer perquè ho dic jo". Al principi l'infant farà les coses a demanda nostra, però poc a poc, a mesura que vagi creixent, és important que vagi internalitzant i fent-se seu aquest conjunt de normes per tal d'anar esdevenint autònom. Arribarà un moment que pactarem amb el fill els límits i això també l'ajudarà a fer-se’ls seus i complir-los.

Una reflexió final: els límits són necessaris pel desenvolupament harmoniós de l’ infant perquè li donen seguretat i protecció i són una referència a tenir present quan afronta situacions noves. Així mateix, acceptar que existeixen límits als seus desigs, fa que l' infant vagi sent capaç de tolerar i superar la frustració que això li suposa; i l'ajuda a desenvolupar l'autocontrol. Sabem que l'acceptació dels límits és costós i que s'ha d'aprendre... i qui hi ha millor que els pares per iniciar l' infant en aquest aprenentatge?

Servei de Salut Mental i Logopèdia 

Centre Mèdic Creu Groga - Visita el nostre web 

Read More

Alzheimer: claus per cuidar-se un mateix !

• En primer lloc és fonamental tenir tota la informació sobre la malaltia, per tal de planificar la seva actuació, i atendre adequadament al malalt.

• Buscar suport en els moments de dificultat (treball en equip).

• Actitud mental positiva. Ja que coneixem el curs de la malaltia, sabem que és progressiva i que no té cura. Les cures que oferirem al malalt són el millor que es té i hem de sentir orgullosos de poder-los oferir.

• Concentrar-se en el problema. Examinar el problema i planificar l'acció el més ràpidament possible. Fragmentar els grans problemes en problemes menors i més manejables que permetin arribar al seu objectiu pas a pas.

• Perseverança. Seguir endavant concentrant-se en el seu objectiu.

• Reinterpretació positiva. Els èxits aconseguits interpretar-los com a obra vostra i no deguts a l'atzar. D'aquesta manera preservarà també la vostra autoestima.

• Suport social. Les persones positives creuen en l'ajuda que poden prestar els altres

El nostre Servei de Salut Mental i Logopèdia pot ajudar-te, fes clic aquí per a més informació

Read More

Què són els trastorns de conducta alimèntaria (TCA) ?

Les persones que pateixen trastorns de la conducta alimentària es caracteritzen per adoptar conductes d'alimentació anòmales com a resposta , en general, a la seva insatisfacció amb la seva imatge corporal . És freqüent que tinguin pensaments distorsionats entorn del pes (se senten inferiors a les altres persones , pensen que no se'ls aprecia per la seva imatge física ) i la salut (el greix en el menjar és perjudicial, estar prim és saludable, el pes el pot perdre ràpidament i sense perill per a la salut , fer dieta és una activitat saludable, etc ) . 

Les persones afectades per aquests trastorns pateixen conseqüències nutricionals , físiques , psicològiques i socials . A més, si no es tracten, poden posar en risc la seva vida . Aquests problemes alimentaris poden afectar totes les persones , independentment de situació econòmica o cultural . Són més comuns en el sexe femení ( 90-95 % ) però últimament està augmentant els casos entre els homes. Pot afectar a qualsevol edat, però és en l'adolescència quan apareixen amb més freqüència, a causa del moment vital de canvi i a la recerca de la seva pròpia identitat .

Senyals d'alerta dels trastorns alimentaris

 En relació amb l'alimentació

• Sentiment de culpa per haver menjat o haver deixat de fer-ho ; preferència per menjar tot sol ; reducció de la quantitat de menjar ; presència d'afartaments en les últimes setmanes; sensació de no poder parar de menjar ; evitar de forma contínua de prendre certs aliments ( per exemple , dolços ) ; consum de productes baixos en calories o rics en fibra ; ús de diürètics i abús de laxants ; vòmits autoinduïts i dietes restrictives o dejunis .

 En relació amb la imatge corporal

• Preocupació excessiva pel cos o la figura ; consideració que l'aspecte físic té molt valor com a mitjà per aconseguir l'èxit en qualsevol àrea de la vida ; excessiva adhesió als estereotips culturals , i dependència a certes revistes i els seus consells sobre dietes .

En relació a l'exercici físic

• Pràctica d'exercici físic en excés i mostra de nerviosisme si no es fa. Ús de l'exercici físic per aprimar .

En relació al comportament

• Insatisfacció personal constant, estat depressiu i irritable, canvis d'humor freqüents, disminució de les relacions socials amb tendència a l'aïllament, augment aparent de les hores d'estudi, visites regulars a pàgines web, blocs ....

Com ajudar al seu fill/a amb TCA?

El primer i més important de tot és mantenir la calma i buscar suport en l'àmbit familiar i sanitari més proper. 

Abans de parlar amb el seu fill / a :

• Informeu-vos dels recursos disponibles en l'entorn on viu .

• No oblidi que el TCA és una manera desesperada per part del seu fill / a, d'intentar fer front a problemes que li fan patir, però que no comunica o que fins i tot ella / el  mateix / a desconeix

• Trieu el lloc i moment adequat per parlar

• Un cop establert el contacte, delegar temps i espai per reflexionar

• Si el seu/va fill/a no reconeix el problema o s'enfada , mantingui la calma . Li pot fer falta més d'un intent per aconseguir un acostament real

• Deixeu les notícies dures i els aspectes relacionats amb la dieta al professional del TCA. 

• Mantenir-se en el paper de pare o mare de suport

Tingueu en compte que els TCA poden produir complicacions físiques i psicològiques serioses . Acudeixi a un especialista en TCA que li pugui orientar sobre l'estratègia més adequada al seu cas .

Per a més informació, el nostre Servei de Salut Mental el pot ajudar. Fes clic aquí

Read More

Què son els Trastorns de l'Espectre Autista?

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) son un grup de discapacitats del desenvolupament provocats per un problema en el cervell. Els científics coneixen amb exactitud les causes d’aquest problema. Els TEA poden afectar el funcionament de les persones a diferents nivells, de manera molt lleu a greu. En general, no es pot notar diferencia en el aspecte d’una persona amb TEA, però és, probable que tingui diferents maneres de comunicar-se, interactuar, comportar-se i aprendre. Les aptituds mentals i la capacitat d’aprenentatge poden variar, trobant-nos persones talentoses fins a persones amb problemes seriosos.

El trastorn autístic és el tipus de TEA més conegut, tot i així existeixen molts tipus com, per exemple,  el síndrome d’Asperger.

Els nens amb TEA pot ser que:

-No senyalin objectes per mostrar interès.

-Tinguin problemes per relacionar-se amb altres persones o no estiguin interessats en elles.

-Evitin el contacti visual i prefereixin estar sols.

-Tinguin problemes per entendre els sentiments d’altres persones.

-Presentin ecolàlia, és a dir, repeteixin paraules o frases que se li han dit i no responguin amb la forma normal del llenguatge.

-Repeteixin les mateixes accions una i altra vegada.

-Tinguin problemes per adaptar-se a canvis en la rutina.

-Reaccionin de manera estranya a com oloren les coses, ses veuen, es senten, sonen.....

En definitiva, és un trastorn que es pot diagnosticar i tractar. Un nen/a amb TEA requereix d’una atenció especial i pot arribar a fer vida normal en funció del grau de TEA que tingui. 

Per a més informació pots fer clic aquí

Read More

Trastorns de la Personalitat

La personalitat pot definir-se com el conjunt de trets emocionals i conductuals que caracteritzen a la persona en la seva vida diària i que són relativament estables i predictibles. Quan aquest conjunt suposa una variant que va més enllà de l'habitual en la majoria de persones, i els trets de personalitat són inflexibles, desadaptatius i causen una deterioració funcional significativa o un malestar personal, és quan es pot diagnosticar un trastorn de la personalitat, sempre que el conjunt de trets sigui permanent en el temps i s'estengui cap a una àmplia gamma de situacions diferents.

Evidentment no són trastorns aquells trets de personalitat que sorgeixen com resposta a estressants específics i transitoris de la vida.

Els trastorns de la personalitat en la classificació diagnòstica del DSM IV- R estan estructurats en tres grups: 

- Grup A: paranoide, esquizoide i esquizotípica. Les persones amb aquests trastorns solen ser considerades com rares o excèntriques. 

- Grup B: antisocial, narcisista, histriònic i límit. Aquestes persones solen presentar una clara inclinació al dramatisme, són emotives i inestables. 

- Grup C: per evitació, per dependència i l'obsessiu compulsiu. Les persones amb aquest tipus de patologia solen ser ansioses i temoroses. 

Alguns trets de personalitat tenen causes genètiques i biològiques, i uns altres estan molt més relacionats amb causes d'aprenentatge i ambientals.

Per a més informació fes clic aquí

Read More

Les altes capacitats

En els darrers 30 anys, les investigacions han desafiat la visió llargament mantinguda de la intel·ligència com un concepte immutable, ara s’entén que la intel·ligència és complexa, que hi ha moltes variables que hi incideixen i, per tant, per mesurar-la cal prendre en consideració molts criteris. 

Els nens i adolescents amb altes capacitats demostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per aconseguir-les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experiència o entorn. Tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives i/o artístiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques.

Les altes capacitats es poden trobar en nens i adolescents de tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.

Podem distingir tres perfils:

- La Superdotació: es conceptualitza com un perfil, on tots els recursos intel·lectuals presenten un nivell elevat de raonament lògic com de creativitat, una bona gestió de memòria i de captació de la informació (gestió perceptual). Aquests recursos es manifesten en el raonament verbal, matemàtic i espacial.

- El Talent: es qualifica una persona amb talent, la que mostra una elevada aptitud en un àmbit o tipus d’informació o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu). Les diferències quantitatives solen concentrar-se, dins de l’àmbit de talent en la velocitat d’execució i l’automatització de processos.

- La Precocitat: no és un fenomen intel·lectual, pròpiament dit, sinó evolutiu i, per tant, implica un ritme de desenvolupament més ràpid, però no pas l’assoliment de nivells de desenvolupament superiors. Els nens y /o adolescents amb precocitat solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals que la resta, mentre els recursos intel•lectuals bàsics estan madurant. Una vegada acabada la maduració, la seva capacitat és completament normal, per tant, la precocitat serà tant més manifesta com més joves siguin els infants. 

La precocitat s’ha de distingir dels dos conceptes descrits anteriorment, atès que és un fenomen evolutiu, mentre que la superdotació i el talent són fenòmens cognitius estables.

Els primers en observar que un nen o nena té unes bones capacitats intel·lectuals són els adults propers, en general els seus pares i els seus mestres.

Una bona manera d’identificar els talents és l’observació del seu treball escolar. Aquesta observació és molt important ja que ens permet conèixer les fortaleses del nen/a. Les altes capacitats s’han de manifestar en diferents contextos. És per aquest motiu que per a la seva detecció s’han d’utilitzar protocols de valoració per la professorat, els pares i els mateixos alumnes. 

Servei de Salut Mental i Logopèdia del Centre Mèdic Creu Groga

Read More

Insomni Infantil

L’insomni és una de les queixes més freqüents en les consultes pediàtriques i de psicologia infantil.  

S’estima que un 30% dels nens espanyols pateix d’insomni en algun moment del seu desenvolupament. En quasi el 90% d’aquests nens, les causes són una barreja de factors fisiològics, psicològics i socials.

L’esquema mostra cóm s’estableix elcercle de l’insomni en els nens i pot ajudar-nos a comprendre millor per què els nens dormen poc o malament, a evitar alguns errors freqüents i a millorar els descans dels més petits.

És important establir una acurada higiene i uns hàbits per trencar aquest cercle de l ' insomni infantil i millorar el descans dels petits.

Read More

Reeducacions Psicopedagògiques

Si els nostres fills ens diuen.....no aconsegueixo concentrar-me a classe o confonc les lletres o em costa realitzar càlculs matemàtics o sovint em sento trist i desmotivat.....

Com podem sol·lucionar-ho?

El servei de Reeducacions Psicopedagògiques són sessions, d’una o dues hores setmanals, amb un professional especialitzat, durant les quals es fomenten aspectes com la planificació, els aprenentatges instrumentals, els hàbits, les tècniques d’estudi i la preparació d’exàmens. A més, es tracten les dificultats pròpies del TDAH, de la dislèxia, de la discalcúlia i d’altres trastorns que influeixen en els aprenentatges escolars (baixa autoestima, baixa motivació, habilitats socials...).

L’objectiu bàsic de les reeducacions psicopedagògiques és oferir a l’alumne eines i estratègies per fer front a aquestes dificultats, minimitzar-ne els efectes -com el fracàs escolar i la baixa autoestima-, compensar-les i millorar el rendiment acadèmic.

Sessions: 1h (50 min pacient i 10min pares)

Responsable: Encarna Martínez (psicopedagoga) i Cristina Benlloch (logopeda) 

Per a més informció sobre aquest servei AQUÍ

Read More

Què en sabem de la dislèxia?

La Dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat. Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l’àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel·ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades amb l’escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d’automatització especialment en la lectura, l’ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.

Exigir, doncs, a una persona que pateix Dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge.

Senzillament, els dislèctics tenen una manera diferent d’aprendre. La majoria de les persones dislèctiques estan prou capacitades per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament, però massa sovint el sistema educatiu barra el pas als dislèctics abocant-los al fracàs escolar o bé oferint-los sortides per a les quals no estan gens motivats i que són l’origen de profundes frustracions personals.

Per aquest motiu, és important una detecció primerenca de la dislèxia, realitzar un estudi neuropsicològic i un tractament en base al diagnòstic portat a terme per un professional especialitzat (psicòleg i/o logopeda).

Per a més informació del nostre servei de Salut Mental i Logopèdia, pot fer clic aquí!

Read More

La Consciència Fonològica

La consciència fonològica està definida com: " La Capacitat d'identificar els diferents sons de les paraules".

És l’habilitat que li possibilita als nens reconèixer, identificar, delimitar, manipular deliberadament i obrar amb els sons (fonemes) que componen les paraules.

Aquesta identificació s'estimula a través de passos destinats a orientar els infants dins dels sons de la parla a través de:

• El reconeixement de fonemes (unitats fonològiques mínimes)

• El reconeixement de síl·labes (especialment en posició inicial i final)

• El reconeixement de paraules

• El reconeixement de lletres (grafemes)

• El reconeixement del seu nom

• L’associació de fonemes i grafemes

El desenvolupament de la consciència fonològica en nens petits no només afavoreix la comprensió de les relacions entre fonemes i grafemes, sinó que els possibilita descobrir amb més facilitat com els sons actuen o es "comporten" dins de les paraules.

És important considerar el desenvolupament d'aquesta capacitat cognitiva com un pas previ imprescindible abans de començar l'ensenyament formal del codi alfabètic, és a dir, la lectoescriptura.

La consciencia fonològica es pot treballar a partir d’exercicis tals com:

• Jocs d’escoltar sons: reconeixement de sons d’animals, memori auditiu, escoltar seqüències de sons, xiuxiuejar,etc.

• Fer rimes

• Buscar paraules que comencin o acabin igual

• Treure o afegir síl·labes a les paraules.

• Lletrejar

• Diferenciar paraules molt semblats

• Comptar síl·labes

Cristina Benlloch

Logopeda i Neurologopeda

Col. Num. 2068

Read More

Ansietat i estrès: respostes

Què sabem de l'ansietat? I l'estrès?

L’estrès es una reposta adaptativa natural de l’organisme per fer front a determinades situacions, quan és prolongat o intens ,va contra el nostre benestar , pot ser l’origen de desequilibris físics i psíquics ,i acabar generant problemes de salut.

Existeixen tres tipus de manifestacions de l’estrès:  Nivell físic,  Nivell emocional, Nivell conductual.

Les conseqüències poden ser diverses però les més habituals són: Problemes d’origen laboral i Problemes d’origen clínic.

Com controlar l’estrès?

- Controlar les respostes d’excessiva activació fisiològica.
- Aprendre un conjunt d'habilitats per millorar la forma de pensar
- Saber identificar problemes
- Buscar solucions alternatives
- Prendre decisions
- Aprendre a controlar les cadenes de pensament
- Modificar algunes creences o pensaments que augmenten el propi malestar

Tècniques psicològiques:

• - S’han d’analitzar les causes de l’estrès i determinar quines el van iniciar o l’estan mantenint.
• - L’estrès s’inicia en un àrea de la vida però pot afectar les altres.
• - S’ha d’atacar la situació inicial que la va provocar i que s’està vivint.
• - Cada situació requereix una solució diferent

El més important és sentir-nos acompanyats i  definir objectius per afrontar els reptes:

• - Identificar un estil de vida estressant i perjudicial.
• - Conèixer les diferents possibilitats d’abordar la qüestió de l’estrès.
• - Identificar els objectius personals per assolir un estil de vida més saludable enfront a l’estrès quotidià.
• - Reflexionar sobre el canvi d’actituds en relació a l’estil de vida.
• - Aprendre un repertori basic d’accions i exercicis per a la seva pràctica regular en la vida.

Per a més informació i/o demanar hora, fes clic aquí

Read More