Estratègies de prevenció del càncer de Mama

L’alta incidència de càncer de mama ha fet dissenyar unes estratègies de diagnòstic precoç per millorar el tractament amb menys agressió sobre la dona afectada i aconseguir índex de supervivència lliures de malaltia més alts. 

La prevenció de la malaltia pot fer-se de diverses maneres . Parlem de prevenció primària quan evitem que la malaltia es produeixi. Així podem fer educació per la salut, per exemple evitar el tabac i amb això es prevé el càncer de pulmó i altres malalties relacionades amb el seu consum com l’emfisema i la Malaltia Pulmonar obstructiva crònica; podem fer accions directes com la vacunació infantil que evita la aparició de certes malalties ( xarampió, diftèria, tos ferina, poliomielitis....) o be fer tractaments de quimioprofilaxi per que no aparegui la malaltia per exemple donar una cobertura antibiòtica per evitar una infecció quirúrgica. 

En Patologia Mamaria, la prevenció primària representa un camp amb poc recorregut. Per evitar que aparegui un càncer de mama caldria no tenir teixit mamari i en dones que tenen un alt risc genètic amb presència de mutacions als gens BCRA I i II es pot indicar la mastectomia subcutània bilateral amb reconstrucció immediata. També en dones de risc elevat no hereditari, pot estar indicada la quimioprofilaxi amb antiestrògens però encara falta una validació més contundent per poder aconsellar-ho. 

La prevenció secundària o diagnosi precoç, és l’eina més important que tenim pel tractament del càncer de mama. 

La detecció precoç es pot fer de dues maneres; la auto exploració de la mama, on cada dona, de manera individual, explora els seus pits un cop al mes segons una tècnica determinada i la mamografia de cribratge, que permet detectar lesions no palpables i molt incipients. 

La mamografia de cribratge està indicada en dones a partir de 50 anys d’edat i fins als 70 anys. En aquest segment d’edat és on es produeixen el major nombre de casos de càncer de mama i on la eficiència de l’exploració és màxima. 

Les mamografies en dones menors de 40 anys no acostumen a ser prou útils a menys que hi hagi una patologia que es vulgui estudiar, donat que la densitat del teixit mamari farà que sigui difícil observar alteracions de la normalitat. 

En el segment d’edat entre 40 i 50 anys hi ha la controvèrsia de si és beneficiós fer mamografies de cribratge. 

Un cribratge poblacional representa un benefici si el nombre de casos detectats i que permetin ser tractats és suficient per fer rendibles els costos que genera. Els estudis epidemiològics fets arreu del mon, indiquen que no tenen consistència les accions generalitzades de cribratge a aquestes edats. 

Per tan s’aconsella fer mamografies a les dones menors de 50 anys que tinguin factors de risc suficients com antecedents familiars de dues o més parentes amb càncer de mama o d’ovari, que hagin tingut la menarquia ( primera regla) molt aviat, que no tinguin fills o que el primer fill hagi estat concebut més tard dels 30 anys, que no hagin lactat o que hagin estat sotmeses a tractaments hormonals de llarga durada. Aquestes mamografies seran realitzades segon el criteri del metge que atengui a les senyores y preferentment després d’una exploració física adequada. 

Dr. P. Puig i Gris 
Diplomat en Sinologia 
Especialista en Cirurgia General del Centre Mèdic Creu Groga

Read More

Mamografies, quant fer-les?

Existeix, certa dificultat en establir l'interval ideal de temps, que s'ha d'utilitzar per fer les mamografies sobretot en el grup d'edat de 40 a 50 anys. 

És en aquest grup és on els estudis poblacionals no han demostrat utilitat en la supervivència global, és a dir no viuen més les dones que es fan mamografies en aquest grup d'edat.

El que no implicaria cap problema si la mamografia no tingués algun risc associat. Hi han riscos relacionats amb la prova, el primer a tenir en compte és que la mamografia no és la eina ideal per al diagnòstic precoç, encara que sigui l'única amb que es compta, ja que  té uns índexs baixos de sensibilitat i especificitat, és a dir que amb més freqüència de la que voldríem diu que hi ha malaltia on no n'hi ha i que no hi ha malaltia quan sí que n'hi ha, per això es realitzen estudis repetits. 

Aquests índexs augmenten si les mames són més fermes, o denses, d'allí que les pobres pacients que porten una condició fibroquística, sovint s'han de realitzar mamografies més freqüents, i són sotmeses a més procediments, les mames en si mateixes són més denses a mesura que la dona és més jove, restant utilitat a la prova, d'allí que no sigui recomanable fer-la com a eina de diagnòstic precoç (en pacients que no tinguin símptomes) en pacients joves. 

Els nostres coneixements sobre el càncer avancen a passos agegantats, sabem cada vegada més d'aquesta malaltia, així bé sabem que un tipus de càncer de mama anomenat ductal in situ, sol tenir una evolució benigna almenys de dècades i potser mai causi malaltia invasiva. Sabem a més que la malaltia invasiva pren lustres en desenvolupar-se, la qual cosa serveix per establir l'interval de les proves de diagnòstic precoç. 

Hi ha un altre factor que s'ha de tenir en compte, la radiació per sobre la glàndula, que és acumulativa, i encara que es donen dosis molt baixes, s'ha de tenir en compte que una pacient rebrà dosis acumulatives per sobre las seves mames, durant gairebé 20 anys, i encara que les dosis repeteixo, són baixes, no és un factor menyspreable a l'hora de prendre una decisió sobre l'interval de temps entre prova i prova. A més mentre més jove és la dona, major és la quantitat de estrògens que porta i causa certa preocupació l'exposició a radiació durant la anomenada "finestra estrogènica", els estrògens són hormones amb reconeguda activitat predisponent a patologia en la mama.

Aquesta baixa sensibilitat i especificitat de la mamografia, aporta a més la necessitat de realitzar major nombre de procediments addicionals, per confirmar la presència de malaltia, el que fa que gairebé es realitzen entre 600 i 900 procediments invasius, en el grup d'edat de menors de 50 anys, per detectar un procés neoplàstic. Això és, se'l dirà a sis-centes dones que potser tinguin un càncer i s'hauran de fer proves que trigaran unes quantes setmanes, puncions, o cirurgia, i no tindran res, per cada una que sí que la tindrà, en un estat que gairebé, no afectarà la seva supervivència. 

Òbviament qualsevol persona que tingui aquesta malaltia, la vol fora del seu cos, però, s'ha d'entendre que aquest diagnòstic precoç comporta certs riscos.

Les darreres recomanacions dels experts, són que s'expliquen aquests riscos a cada pacient en particular i que sigui ella mateixa la que decideixi de manera informada, en quin interval de temps vol fer-se les mamografies. A la llum dels coneixements actuals, sembla encertat fer entre tres i quatre mamografies en el grup d'edat dintre 40 a 50 anys, en dones asimptomàtiques i sense factors de risc. 

Òbviament si es fan més mamografies es detectaran més càncers, però això implicarà un major nombre de procediments innecessaris.

Aquest article té la funció d'informar  de manera  general i no substituiex, de cap manera, el consell del seu metge de confiança.

Per Julián Alberto López 

Ginecòleg del Centre Mèdic

Per a més informació i/o concertar visita, fes clic aquí

Read More