Disfàgia, la gran oblidada

Què és la Disfàgia?

La seva definició podria ser: (procedent del grec, dys (dificultat) i phagia (menjar), literalment significa dificultat per menjar) és el terme tècnic per descriure la dificultat per a la deglució (problemes per empassar).

Quines són les causes de l'aparició de la Disfàgia?

La Disfàgia pot aparèixer a causa de reflux gastroesofàgic (RGE), càncer, malaltia tiroïdal, ictus, traumatismes i diverses malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer, Síndrome de Guillain Barré o l'Esclerosi Lateral Amiotròfica.

Quins símptomes pot tenir?

Les disfàgies poden ser de dos tipus, orofaríngies o esofàgiques, depenent de la localització anatòmica es poden tenir uns o altres símptomes com:

- Expulsió dels aliments a la boca o rebuig amb la llengua

- Augment del temps que dura la deglució amb masticació prolongada

- Baveig 

- Inadequat tancament labial

- Presència de residus d'aliment a la boca o llengua.

- Sensació d'embús a la gola i necessitat d'empassar repetides vegades

- Estossec continu o freqüent

- Ennuegament amb determinades consistències

- Deglució fraccionada, necessitat de fragmentar el bolus i d'empassar en diversos intents

- Veu "humida"

- Bronquitis o pneumònies de repetició

Per què és la gran oblidada?

La Disfàgia és una malaltia desconeguda que afecta un gran nombre de persones de les quals el percentatge que es tracta aquesta malaltia és molt baix.

És una malaltia perillosa perquè si el menjar arriba al pulmó, poden aparèixer bronquitis o pneumònies que poden agreujar-se si no es realitza tractament.

Qui tracta la disfàgia?

Els logopedes són els especialistes encarregats de tractar la disfàgia encara que són els metges els que donen les pautes i modifiquen la dieta de les persones amb disfàgia segons les seves necessitats.

Els logopedes poden realitzar dos tipus de tractaments, un de forma indirecta, sense aliment, entrenant els òrgans de la deglució i una altra, de manera directa, amb espessidor i / o aliment realitzant tècniques posturals i maniobres deglutòries.

Cristina Benlloch
Logopeda i Neurologopeda de Creu Groga
Col Num. 2068

Read More

Identifica si presentes un estat d'ànim baix

Cada vegada que sentis que la tristesa et persegueix, deixa-la entrar en la teva vida, que amb ella aprendràs a ser més fort!

La tristesa és una emoció que totes les persones, en algun moment de la nostra vida, podem experimentar. Però, en algunes ocasions, ens trobem que aquest estat d'ànim baix persisteix i se sosté en el temps. En aquest cas la situació s'agreuja i és important identificar el que ens està succeint.

El ritme de vida que portem actualment, el voler atendre totes les demandes internes i externes, la dificultat per posar-se i posar límits, el poc temps per a l'oci, entre d'altres, fan que el nostre estat d'ànim es ressenti i manifesti símptomes que requereixen de la nostra atenció i el plantejament consegüent de certs canvis en la nostra vida.

En primer lloc, caldria ser conscient que alguna cosa en nosaltres no va bé. Per això, és vital, identificar quins símptomes presentem i la seva intensitat. Per valorar la intensitat podríem prendre de referència com afecta aquesta a la nostra vida quotidiana, és a dir, com ens condiciona el nostre dia a dia.

Per identificar, ràpidament, si presentem un estat d'ànim baix, valorarem la presència de tots, o gairebé tots, els següents símptomes:

1) Anhedonisme. Incapacitat per gaudir d'allò que abans sí gaudíem. Per exemple: una persona que abans gaudia sortint en bici els diumenges, deixa d'anar perquè ja no li reporta les mateixes sensacions.

2) Alts i baixos en l'estat d'ànim. Presència de canvis en l'estat d'ànim, irritabilitat, tristesa, ganes de plorar, ...

3) Alteració del son. Aquest ja no és reparador. No descansar bé, aixecar-se cansat. Dificultat per conciliar el son, despertar diverses vegades durant la nit,...

4) Alteració de l'alimentació. Pèrdua de la gana o menjar amb ansietat (amb desmesura).

5) Retraïment social. Manca de ganes de relacionar-se amb la gent. Excusar-se de les reunions i / a activitats socials quan abans li agradaven.

Si presentes aquests, o la majoria, dels símptomes i aquests perduren en el temps, significa que el teu estat d'ànim és baix i, per tant, has de prendre mesures per reequilibrar.

En aquest punt, és important identificar si aquest estat és produït per causes internes (de tipus orgànic: tiroides, ...) o externes (pèrdua de la feina, problemes econòmics, mort d'un ésser estimat, etc...). Per això, el més recomanable és que consultis amb un professional especialitzat (psiquiatre i / o psicòleg) que t'orienti  en com poder millorar el teu estat d'ànim.

Conclusió

La societat actual, amb els ritmes de vida, les exigències, presenta una vulnerabilitat significativa a patir malestar psicològic, com l'estat d'ànim baix.

És indicatiu d'ell, si notes que: estàs més retret socialment, s'ha alterat el teu somni i / o alimentació, pateixes d'alts i baixos en el teu estat anímic i / o no gaudeixes del que abans t'agradava.

Si és el teu cas, posa't mans a l'obra i no deixis passar el temps. Hi ha professionals que poden ajudar-te a resoldre aquesta situació.

Meritxell Bellatriu

Psicòloga del Centre Mèdic Creu Groga

Col Núm. 13811

Read More

Hàbit de Succió

L'hàbit de succió és un reflex natural de l'ésser humà usat per a la supervivència en els primers anys de vida, que es realitza des de la gestació. Per tant és normal i sa que durant els primer anys de vida el pacient realitzi aquest reflex. No obstant això és un hàbit que ha d'anar desapareixent amb el temps fent que els ossos i músculs de la cara i la boca s'adaptin a les noves etapes de la vida i a les noves necessitats pròpies del desenvolupament del nen formant part de la seva maduresa com a ésser humà.

L'alimentació per mitjà de la succió és necessària i dins d'aquestes la millor és la del pit matern; pels nutrients que aquesta aporta i pel contacte que el nounat té amb la mare. En els casos en què aquesta no es pugui realitzar,  la lactància materna es farà mitjançant fórmules amb ajuda d'un biberó sent aquesta també correcta i sana. En tots dos casos s'ha de tenir en compte que durant la presa nocturna i quan no hi ha una higiene correcta, la fermentació de les begudes pot ocasionar càries precoç o denominada càries per biberó, afectant des de primerenca edat les dents de llet.

A partir dels 6 mesos el nounat començarà de manera intercalada a provar noves maneres de nodrir-se començarà a adaptar-se a un altre tipus d'aliments, però és només a partir dels 18 mesos d'edat que el nounat entra en una fase de maduresa per començar a deixar l'hàbit de succió i deixar que els músculs facials es desenvolupin i fer el canvi cap a una nova forma d'alimentar-se. A partir d'aleshores, l'hàbit hauria d'anar desapareixent i deixar de realitzar-ho per complet als 2 anys d'edat per permetre el correcte desenvolupament del paladar, les dents i la boca en general.

La succió de xumet o dit aporta al nounat una sensació de benestar pel que és també correcta i en ocasions necessària però és la que més hem de tenir controlada ja que sol ser la que s'arrela amb major força i durant major temps pel que es tornen perjudicials per a la salut dental del nen. Sent en tots els casos el xumet el més fàcil d'eliminar i no el dit. 

Les conseqüències d'un hàbit de succió arrelat són; càries, oclusió dolenta (no tancar la boca correctament), respiració oral i fins i tot donar origen a altres hàbits com posar la llengua entre mitjà de les dents, succió de llavi inferior,menjar-se les ungles.

És de gran importància i ajuda visitar a l'odontopediatra cada sis mesos per a control general de la salut dels petits i guiar de forma correcta el camí per a una salut dental adequada.

Per a reservar hora o per a més informació, faci clic aquí!

Read More