Les proves de resistència ( triatló, marató, ... ) cada vegada més
gaudeixen de major popularitat. I en elles trobem, atletes professionals, però
també persones molt compromeses amb la seva activitat esportiva que troben molt
gratificant l'experiència de córrer. En tots dos, se sol afrontar la cursa amb una motivació molt alta, però
també trobem, alguns casos, amb un excés de tensió, dubtes i preocupació
relacionats amb la transcendència subjectiva de la prova i la possibilitat de
no assolir els objectius desitjats .
En els esports de resistència, donada la seva duresa, hi ha una sèrie
d'aspectes psicològics que juguen un paper important en el rendiment, podent
optimitzar o perjudicar. Aquests poden tenir lloc prèviament a la competició,
com ara l'ansietat pre competitiva, l'estat anímic o la manca de motivació o
poden aparèixer en el transcurs d'ella, com l'anticipació del resultat, la
falta de concentració, etc .
El sofriment apareix quan l'esportista percep la sensació d'amenaça de no
poder complir els seus objectius proposats, juntament amb la impotència de no
tenir els recursos necessaris per fer-li front. Aquest fenomen sol anar
acompanyat d'emocions negatives tals com el desànim, l'ansietat i la por .
Quan esdevé l'amenaça és necessari avaluar la situació. Determinar què es
pot fer per superar aquesta situació. Si la valoració que fa l'esportista és
que no es pot fer res, això porta amb si la impotència. És a dir que, perquè
tingui lloc el sofriment competitiu, han de donar-se la percepció d'amenaça i
la impotència.
Els esportistes de resistència han de fer front a dolors musculars i
sensació d'ofec per l'alt consum d'oxigen per l'esforç durant la competició.
L'habilitat per tolerar el dolor és important per aconseguir l'èxit .
Durant el curs de la competició poden aparèixer percepcions, sensacions o
pensaments desagradables que poden comprometre el rendiment i augmentar el
patiment. La manca de confiança d'aconseguir els objectius marcats, la posició
enfront d'altres companys, la manca de suport social, la valoració infravalorada
sobre el propi rendiment, poden fer-ho .
Si l'objectiu no es veu compromès, no es convertirà en una amenaça i no
donarà lloc al sofriment. Si es veu compromès, apareixerà el patiment que
comportarà una amenaça per a l'esportista, una major sensibilitat al dolor i,
finalment, una disminució del rendiment, podent arribar a l'abandó.
Aquells esportistes que tenen un major nivell d'autoconfiança i de motivació,
que se sentin més capaços d'assolir els seus objectius, que posseeixen un estat
d'ànim estable, que se senten menys preocupats abans d'iniciar la competició,
etc. Tenen més probabilitat de prevenir el procés de sofriment competitiu en
ajudar a assolir els objectius que s'havien plantejat.
Meritxell Bellatriu
Psicòloga Esportiva Centre Mèdic Creu Groga
Col. Núm. 13811
