25 abril 2013

Lluir un somriure blanc i saludable es una manera de transmetre confiança i alegria. Si vols que sigui brillant i lluminós, el primer pas es cuidar al màxim les dents. A més de les imprescindibles visites periòdiques al dentista per prevenir problemes majors o sol·lucionar els que ja existeixen, t'expliquem els 10 hàbits més comuns que poden comprometre el teu somriure saludable i prevenir complicacions majors:

1) Fumar: La nicotina enfosqueix l'esmalt i taca les dents. Pot provocar a més a més malalties a les genives, que al seu torn debiliten les dents. Fumar dóna mal alè, afecta a les papil·les gustatives i pot causar càncer de  boca, llavis i llengua. 

2) Respallar-se les dents amb força i en moviments horitzontals: pot produir retracció de les genives i excés de sensibilitat. Respallar-se amb força pot desgastar l'esmalt de les dents facilitant el canvi de color. El correcte és respallar-se amb moviments circulars.

3) Menjar-se les ungles: a més de no ser higiènic i fer que els teus dits, de fet, les teves mans es vegin lletges, aquest hàbit augmenta les possibilitats que pateixis de bruxisme (apretar amb excés les dents) i produeixi un desgast de la superfície de les dents afectant també a la articulació de la mandíbula (ATM).

4) Utilitzar les dents com a eina: si t'acostumes a destapar les ampolles de refresc amb les dents, aquests es poden fracturar i desgastar. També es fan malbé si les utilitzes per obrir els flascons de les medecines i els envasos de cartró o de paper.

5) Respirar per la boca: aquest hàbit, moltes vegades inconscient, pot causar danys a la dentadura, com provocar el moviment de les dents afectant a l'estètica y pot generar problemes en la masticació

6) Beure refrescos (coca-cola, gasoses, sodes). No només els caramels i els dolços estan plens de sucre. També els refrescos tenen una bona quantitat, sense comptar els àcids que contenen, i que afecten l'esmalt de les dents (aquests àcids, per cert, també estan en els refrescos de dieta que no contenen sucre, però sí edulcorants o edulcorants artificials).

7) Mastegar xiclet: mastegar més de 3 minuts i més de 3 al dia pot provocar un sobrecàrrega de la mandíbula i provocar dolors així com també un desgast dels ossos de l'articulació.

8) Abusar del té i del cafè: el seu color i la seva acidesa poden tacar les dents o posar-les grogues. Respatllar-se bé les dents sovint, pot evitar que l'esmalt es taqui i es deteriori.

9) Abusar del vi: tant el vi negre com el vi blanc contenen àcids que deterioren l'esmalt de les dents, fent-los més vulnerables a les taques. El vi negre conté a més un pigment que taca les dents. Per reduir l'efecte nociu del vi s'aconsella glopejar-se la boca amb aigüa després de beure o respallar-se les dents amb pasta blanquejadora.

10) Aigüa carbonatada: glopejar bicarbonat per blanquejar les dents proca un deteriorament de l'esmalt.

Per a més informació i/o demanar cita al dentista, fes clic aquí

22 abril 2013


QUÈ EN SABEM DEL TDAH?

Avui dia quan es detecta que un nen\a és nerviós, mogut, distret, té un baix rendiment escolar,  … es diu que potser té TDAH.

El TDAH és un trastorn d’origen biològic i crònic que acostuma a iniciar-se als 7 anys i és quan el nen\a presenta hiperactivitat, impulsivitat i inatenció. 

Existeixen diferents factors que contribueixen al desenvolupament del TDAH: predisposició genètica, baix pes al néixer, consum de tabac\alcohol durant l’embaràs...

EL principals símptomes clínics són:
- Dèficit d’atenció:  dificultats en organitzar tasques, iniciar-les, mantenir l’atenció en activitats...
- Hiperactivitat: nens\es en moviment constant, tenen més accidents...
- Impulsivitat: dificultats per inhibir respostes, actuen sense pensar les conseqüències...
Baix rendiment escolar: problemes d’aprenentatge, baixa comprensió lectora, dificultats per resoldre problemes matemàtics..

És important diagnosticar, quan abans millor, el TDAH ja que del 35% al 85% dels casos persisteixen a l’adolescència fins l’edat adulta. 

Pla clínic per abordar el TDAH:
- Tractament psicològic: entrenament en habilitats socials, reforçar comportaments positius, definir normes clares, definir rutines estables...
- Tractament farmacològic: principalment d’estimulants ja que el TDAH va relacionat amb baixos nivells de noradrenalina.
- Estratègies amb els pares: assessorament i suport als pares, aportació de tècniques per a tractar i conviure amb el TDAH: aprendre a controlar el nen\a en llocs públics, prevenir “explosions del nen”,  economia de fitxes...
- Estratègies amb l’escola i professorat: Buscar sinèrgies, pautes de control de l’alumne amb TDAH, reforç escolar, intervenció positiva dels professors....

Un bon diagnòstic a temps permet treballar el TDAH des de tots els àmbits ( escolar, familiar, personal) i el nen\a tenir un desenvolupament controlat i normalitzat al llarg del seu creixement.

Per a més informació, fes clic aquí

15 abril 2013


Existeix, certa dificultat en establir l'interval ideal de temps, que s'ha d'utilitzar per fer les mamografies sobretot en el grup d'edat de 40 a 50 anys. 

És en aquest grup és on els estudis poblacionals no han demostrat utilitat en la supervivència global, és a dir no viuen més les dones que es fan mamografies en aquest grup d'edat.

El que no implicaria cap problema si la mamografia no tingués algun risc associat. Hi han riscos relacionats amb la prova, el primer a tenir en compte és que la mamografia no és la eina ideal per al diagnòstic precoç, encara que sigui l'única amb que es compta, ja que  té uns índexs baixos de sensibilitat i especificitat, és a dir que amb més freqüència de la que voldríem diu que hi ha malaltia on no n'hi ha i que no hi ha malaltia quan sí que n'hi ha, per això es realitzen estudis repetits. 

Aquests índexs augmenten si les mames són més fermes, o denses, d'allí que les pobres pacients que porten una condició fibroquística, sovint s'han de realitzar mamografies més freqüents, i són sotmeses a més procediments, les mames en si mateixes són més denses a mesura que la dona és més jove, restant utilitat a la prova, d'allí que no sigui recomanable fer-la com a eina de diagnòstic precoç (en pacients que no tinguin símptomes) en pacients joves. 

Els nostres coneixements sobre el càncer avancen a passos agegantats, sabem cada vegada més d'aquesta malaltia, així bé sabem que un tipus de càncer de mama anomenat ductal in situ, sol tenir una evolució benigna almenys de dècades i potser mai causi malaltia invasiva. Sabem a més que la malaltia invasiva pren lustres en desenvolupar-se, la qual cosa serveix per establir l'interval de les proves de diagnòstic precoç. 

Hi ha un altre factor que s'ha de tenir en compte, la radiació per sobre la glàndula, que és acumulativa, i encara que es donen dosis molt baixes, s'ha de tenir en compte que una pacient rebrà dosis acumulatives per sobre las seves mames, durant gairebé 20 anys, i encara que les dosis repeteixo, són baixes, no és un factor menyspreable a l'hora de prendre una decisió sobre l'interval de temps entre prova i prova. A més mentre més jove és la dona, major és la quantitat de estrògens que porta i causa certa preocupació l'exposició a radiació durant la anomenada "finestra estrogènica", els estrògens són hormones amb reconeguda activitat predisponent a patologia en la mama.

Aquesta baixa sensibilitat i especificitat de la mamografia, aporta a més la necessitat de realitzar major nombre de procediments addicionals, per confirmar la presència de malaltia, el que fa que gairebé es realitzen entre 600 i 900 procediments invasius, en el grup d'edat de menors de 50 anys, per detectar un procés neoplàstic. Això és, se'l dirà a sis-centes dones que potser tinguin un càncer i s'hauran de fer proves que trigaran unes quantes setmanes, puncions, o cirurgia, i no tindran res, per cada una que sí que la tindrà, en un estat que gairebé, no afectarà la seva supervivència. 

Òbviament qualsevol persona que tingui aquesta malaltia, la vol fora del seu cos, però, s'ha d'entendre que aquest diagnòstic precoç comporta certs riscos.

Les darreres recomanacions dels experts, són que s'expliquen aquests riscos a cada pacient en particular i que sigui ella mateixa la que decideixi de manera informada, en quin interval de temps vol fer-se les mamografies. A la llum dels coneixements actuals, sembla encertat fer entre tres i quatre mamografies en el grup d'edat dintre 40 a 50 anys, en dones asimptomàtiques i sense factors de risc. 

Òbviament si es fan més mamografies es detectaran més càncers, però això implicarà un major nombre de procediments innecessaris.

Aquest article té la funció d'informar  de manera  general i no substituiex, de cap manera, el consell del seu metge de confiança.

Per Julián Alberto López 
Ginecòleg del Centre Mèdic

Per a més informació i/o concertar visita, fes clic aquí


12 abril 2013


Què sabem de l'ansietat? I l'estrès?

L’estrès es una reposta adaptativa natural de l’organisme per fer front a determinades situacions, quan és prolongat o intens ,va contra el nostre benestar , pot ser l’origen de desequilibris físics i psíquics ,i acabar generant problemes de salut.

Existeixen tres tipus de manifestacions de l’estrès:  Nivell físic,  Nivell emocional, Nivell conductual.

Les conseqüències poden ser diverses però les més habituals són: Problemes d’origen laboral i Problemes d’origen clínic.

Com controlar l’estrès?

- Controlar les respostes d’excessiva activació fisiològica.
- Aprendre un conjunt d'habilitats per millorar la forma de pensar
- Saber identificar problemes
- Buscar solucions alternatives
- Prendre decisions
- Aprendre a controlar les cadenes de pensament
- Modificar algunes creences o pensaments que augmenten el propi malestar


Tècniques psicològiques:
  • - S’han d’analitzar les causes de l’estrès i determinar quines el van iniciar o l’estan mantenint.
  • - L’estrès s’inicia en un àrea de la vida però pot afectar les altres.
  • - S’ha d’atacar la situació inicial que la va provocar i que s’està vivint.
  • - Cada situació requereix una solució diferent
El més important és sentir-nos acompanyats i  definir objectius per afrontar els reptes:
  • - Identificar un estil de vida estressant i perjudicial.
  • - Conèixer les diferents possibilitats d’abordar la qüestió de l’estrès.
  • - Identificar els objectius personals per assolir un estil de vida més saludable enfront a l’estrès quotidià.
  • - Reflexionar sobre el canvi d’actituds en relació a l’estil de vida.
  • - Aprendre un repertori basic d’accions i exercicis per a la seva pràctica regular en la vida.
Per a més informació i/o demanar hora, fes clic aquí


09 abril 2013


Fa temps que tinc un dolor molt semblant a una ciàtica, però a les proves no em detecten res, que puc fer?

Jo et faria un diagnòstic dinàmic, ja que les proves que t’han realitzat (ressonància magnètica, radiografia...) són molt importants i necessàries, però no deixen de ser proves estàtiques, com fotografies i, on es perd el diagnòstic mecànic.
El que sí t’haig de dir és que el dolor que tens és un clar dolor neurològic, és a dir, per algun motiu el nervi ciàtic està comprimit. El fet que no t’hagin trobat cap lesió anatòmica (hèrnia discal, protrusió discal, discopatia...) ja és molt important, però a nivell d’osteopatia, el treball a fer és el mateix; s'ha de trobar la causa del problema, sovint una lesió mecànica i corregir-la.
Personalment, aquests són els casos que veig més sovint a la meva consulta i en els que tinc més èxit. Jo m'ajudo de la posturàlgia, i això fa que casos difícils de resoldre per mètodes més tradicionals, els resolguem. Així mateix, s'hauria de valorar els hàbits posturals del dia a dia (feina, esport...) i pautar, amb altres professionals, una feina de reforç al tractament i prevenció mitjançant estiraments (actius, passius).

Espero haver-te ajudat, i pensa que això té solució, només cal saber-la!

Salut a tots!
Per Joan Armengol 
(Osteòpata i Posturòleg del Centre Mèdic Creu Groga)

Per a més informació i/o reservar hora, fes clic aquí