Colecistectomia

La vesícula biliar és un reservori que es troba per sota del fetge i que emmagatzema i concentra la bilis produïda al fetge. La bilis ens ajuda a digerir els greixos.

A vegades es formen càlculs (pedres) dins de la vesícula que poden obstruir el conducte excretor de la vesícula i inflamar-ne les parets. Això pot causar dolor (a la part superior dreta de l'abdomen), digestions pesades, malestar o nàusees.

Si la pedra obstrueix del tot el conducte biliar, pot produir-se icterícia (coloració groguenca de la pell i mucoses), i a vegades pancreatitis (inflamació del pàncreas). Aquestes són complicacions que requereixen ingrés hospitalari urgent.

Per evitar aquestes complicacions es realitza la colecistectomia (extreure la bufeta).

Extirpar la vesícula biliar no té conseqüències en l'aparell digestiu.

Aquesta intervenció es fa sota anestèsia general, mitjançant dues tècniques:

1) Colecistectomia per laparoscòpia

Extreure la vesícula a través d'uns orificis qu es fan a l'abdomen mitjançant els quals, s'introdueixen els aparells que permeten visualitzar i treballar dins de l'abdomen. Per veure dins de l'abdomen cal insuflar aire dins de l'abdomen de manera que la panxa queda inflada i el cirurgià pot treballar-hi dins. Aquest aire es retira en acabar la intervenció.

Pot passar però que per dificultat de visió o d'accés calgui fer la colecistectomia per laparotomia

2) Colecistectomia per laparotomia

Consisteix en l'extracció de la vesícula a través d'una incisió a l'abdomen

Postoperatori

- El dolor és menor en la colecistectomia laparoscòpica, si bé es controla en els dos casos amb analgèsia convencional.

- Podrà llevar-se i caminar a les poques hores del postoperatori.

- Podrà dutxar-se sempre i quan la ferida no quedi humida.

- En la majoria dels casos podrà seguir una dieta normal amb alguna restricció.

- La reincorporació a la feina dependrà de la seva ocupació habitual.

Dra. Mireia Recaj
Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu

Read More

Tècniques per tractar les varius

Un dels principals problemes circulatoris que té més repercussió des del punt de vista estètic és la insuficiència venosa . A què es deu la seva aparició ? Quan les venes de les cames no poden tornar al cor tota la sang que els arriba a la velocitat adequada , es produeix un estancament . A més de cames adolorides, formigueig i inflor , aquesta patologia provoca varius , úlceres varicoses i aranyes vasculars .

En cas de no tractar a temps i amb les tècniques correctes , la insuficiència venosa pot causar greus alteracions . Les varius de major grandària es denominen úlceres , mentre que les més reduïdes són èczemes. La pigmentació flebostática , que no és altra cosa que una entollada d'hemoglobina , és una altra de les complicacions que es deriven d'aquesta malaltia del sistema circulatori . Igual que la trombosi venosa i la flebitis. Aquestes dilatacions dels capil·lars i varícules adquireixen gran visibilitat a causa de la transparència de la pell .

La presència d'aquestes venes voluminoses , que solen concentrar-se en les cames , la cara i les mans , té un efecte molt antiestètic . Molts pacients se senten acomplexats i les varius i altres patologies circulatòries arriben a condicionar la seva rutina diària . Així , les persones que pateixen aquestes afeccions intentar amagar-les, el que deriva en l'ús de maquillatges correctors , utilització de roba per cobrir-les, limitació de les activitats a l'aire lliure , etcètera .

El nostre servei de cirurgia estètica, plàstica i reparadora utilitza diferents procediments en funció del tipus de varius que presenti el pacient . En el cas de les venes grans , el doctor García Paricio i el seu equip fan servir la tècnica de Müller . Consisteix a realitzar micro incisions a través de les quals s'introdueixen una mena de ganxets . Després, el cirurgià extreu els segments de la variu i procedeix a tancar la incisió sense punts . Aquesta tècnica és de naturalesa ambulatòria i amb prou feines requereix cures post operatoris .

L'escleroteràpia és un procediment que elimina els vasos afectats mitjançant una infiltració d'una suau solució química . Amb aquesta maniobra , s'aconsegueix que la circulació es redirigeixi cap a un got sa. També s'eliminen les varius amb el làser . La calor contreu i segella les venes afectades , pel que es tracta d'una tècnica molt útil per a les varius de petit calibre . Com a experts en cirurgia estètica, estudiem cada cas de manera particular per triar quina tècnica és l'adequada per a cada pacient .

Dr. Daniel Garcia Paricio

Cirurgià Plàstic del Centre Mèdic Creu Groga

Read More

Sofriment competitiu i esports de resistència

"No es pot córrer 75 quilòmetres sense patir mal, però cal aprendre a transcendir el dolor, a acceptar i a actuar amb ell. Cal caminar quan la cosa no vagi bé i ser pacient, perquè he après que sempre acaba per passar " ( Serge Girard, atleta d' ultra distància )

Les proves de resistència ( triatló, marató, ... ) cada vegada més gaudeixen de major popularitat. I en elles trobem, atletes professionals, però també persones molt compromeses amb la seva activitat esportiva que troben molt gratificant l'experiència de córrer. En tots dos, se sol afrontar la cursa amb una motivació molt alta, però també trobem, alguns casos, amb un excés de tensió, dubtes i preocupació relacionats amb la transcendència subjectiva de la prova i la possibilitat de no assolir els objectius desitjats .

En els esports de resistència, donada la seva duresa, hi ha una sèrie d'aspectes psicològics que juguen un paper important en el rendiment, podent optimitzar o perjudicar. Aquests poden tenir lloc prèviament a la competició, com ara l'ansietat pre competitiva, l'estat anímic o la manca de motivació o poden aparèixer en el transcurs d'ella, com l'anticipació del resultat, la falta de concentració, etc .

El sofriment apareix quan l'esportista percep la sensació d'amenaça de no poder complir els seus objectius proposats, juntament amb la impotència de no tenir els recursos necessaris per fer-li front. Aquest fenomen sol anar acompanyat d'emocions negatives tals com el desànim, l'ansietat i la por .

Quan esdevé l'amenaça és necessari avaluar la situació. Determinar què es pot fer per superar aquesta situació. Si la valoració que fa l'esportista és que no es pot fer res, això porta amb si la impotència. És a dir que, perquè tingui lloc el sofriment competitiu, han de donar-se la percepció d'amenaça i la impotència.

Els esportistes de resistència han de fer front a dolors musculars i sensació d'ofec per l'alt consum d'oxigen per l'esforç durant la competició. L'habilitat per tolerar el dolor és important per aconseguir l'èxit .

Durant el curs de la competició poden aparèixer percepcions, sensacions o pensaments desagradables que poden comprometre el rendiment i augmentar el patiment. La manca de confiança d'aconseguir els objectius marcats, la posició enfront d'altres companys, la manca de suport social, la valoració infravalorada sobre el propi rendiment, poden fer-ho .

Si l'objectiu no es veu compromès, no es convertirà en una amenaça i no donarà lloc al sofriment. Si es veu compromès, apareixerà el patiment que comportarà una amenaça per a l'esportista, una major sensibilitat al dolor i, finalment, una disminució del rendiment, podent arribar a l'abandó.

Aquells esportistes que tenen un major nivell d'autoconfiança i de motivació, que se sentin més capaços d'assolir els seus objectius, que posseeixen un estat d'ànim estable, que se senten menys preocupats abans d'iniciar la competició, etc. Tenen més probabilitat de prevenir el procés de sofriment competitiu en ajudar a assolir els objectius que s'havien plantejat.

Meritxell Bellatriu

Psicòloga Esportiva Centre Mèdic Creu Groga

Col. Núm. 13811

Read More