18 noviembre 2013

Encara que sovint s'associa la cirurgia estètica amb operacions per realçar la bellesa d'una persona, hi ha una àrea molt important dins d'aquest camp : la Cirurgia Reconstructiva . El doctor Daniel García Paricio ha realitzat nombroses intervencions reconstructives durant la seva carrera professional . En aquest post anem a parlar sobre la reconstrucció de les extremitats , ja que les operacions d'aquest tipus tenen unes particularitats mèdiques molt concretes .

L'extremitat superior proporciona a les persones la capacitat d'interactuar amb l'entorn . Des del punt de vista anatòmic , presenta un elevat nombre de músculs i els seus respectius tendons . A la mà , la xarxa que conformen aquestes estructures suposa la màxima complexitat funcional que es pot trobar en el sistema múscul - esquelètic . Per la seva banda, l'extremitat inferior està formada per uns grups musculars estriades molt potents , que poden suportar pesades càrregues i executar nombrosos moviments de llarg recorregut i poca precisió . Tant l'extremitat superior com la inferior són àrees difícils de protegir , pel que pateixen lesions amb freqüència.

Els accidents de trànsit , la pràctica d'esports d'aventura i altres activitats similars augmenten el risc que les extremitats resultin danyades . Com es tracta de traumatismes d'alta energia, a més de fractures òssies es destrueixen teixits tous ( pell i músculs ) , pel que és necessària la intervenció de cirurgians plàstics per tractar les fractures obertes de les extremitats , les osteomielitis o les cicatrius inestables . D'altra banda, l'augment de l'esperança de vida implica l'aparició d'un major nombre d'úlceres tròfiques secundàries, malalties degeneratives i tumors de parts toves .

Totes aquestes patologies requereixen la intervenció del cirurgià plàstic per aconseguir la curació . En l'actualitat , la microcirurgia permet reconstruir les extremitats mitjançant la transferència de teixit d'una part del cos a una altra. Amb aquesta tècnica , l'especialista pot unir gots amb un diàmetre menor a un mil · límetre . D'aquesta manera, si el pacient necessita , per exemple , teixit muscular per cobrir part de la cama com a conseqüència d'una fractura oberta de tíbia , el cirurgià podrà utilitzar un múscul prescindible de la seva funció , com el dorsal ample .

Aquest teixit es traslladarà de l'esquena a la zona afectada, on s'uniran les artèries , les venes i els nervis del penjoll muscular als de la cama . A més d'emprar penjolls musculars , l'equip professional també fa ús de penjalls fasciocutanis i microquirúrgics per reconstruir una extremitat .

Com a expert cirurgià plàstic, el doctor Daniel García Paricio estudia cada cas minuciosament per aplicar el procediment més recomanable i que millors resultats pugui proporcionar per garantir una bona qualitat de vida al pacient .

Per a més informació fes clic aquí 


11 noviembre 2013

L'Articulació temporomandibular (ATM) és complexa i la gran desconeguda del cos humà, causant de molt dolor i limitacions. Relacionada anatòmicament amb el crani i la columna cervical, la seva disfunció pot ser molt incapacitant: dolor orofacial i cranial, dificultat per mastegar i empassar, marejos, sorolls a les orelles ...
En nombroses ocasions, els pacients pateixen dolors que poden confondre amb neuràlgies o migranyes, fins i tot perdre peces dentals sense necessitat, ja que aquests dolors poden encobrir una Disfunció d'ATM.

D'aquesta articulació i de la seva bona biomecànica se'n carreguen l'odontòleg, el fisioterapeuta i també l'osteòpata. 

Sovint amb un tractament osteopàtic aconseguim corretgir la disfunció articular i per tant els símptomes que la provoca.

La gent i en especial el jovent, que és el més afectat per les ortodòncies, les modificacions bucals i d'oclusió; recomanem d'una valoració global de l'osteòpata combinat amb un treball conjunt amb la resta d'especialistes implicats en l'ATM com son l'odontòleg i el fisioterapeuta;  per corretgir i/o prevenir possibles transtorns.

Salut a tots!

Per Joan Armengol
Osteòpata i Posturòleg del Centre Mèdic Creu Groga

05 noviembre 2013

Què és la deglució atípica?

La deglució atípica és el fet de deglutir d’una manera incorrecte fent mal ús dels òrgans deglutoris.

La deglució infantil es realitza entre 600 i 1000 vegades al dia i, el fet de que les estructures facin una mala posició, mal moviment o mala pressió poden acabar deformant l’anatomia de la boca.

Com podem detectar si el nostre fill té deglució atípica?

• La llengua reposa entre les dents, s’interposa.
• Té tendència a estar a totes hores amb la boca oberta.
• Fa la pipa.
• Té algun dels maxil·lars avançat o retret.
• A l’hora de menjar deixa moltes molles o rastres al voltant seu.
• Fa molt soroll a l’empassar.
• Realitza moviments excessius al deglutir: moure el cap, xuclar les galtes, xuclar els llavis, fer ganyotes. 
• A l’hora de mastegar fa carotes i no mossega correctament.

Tractament

Un cop està diagnosticada la deglució atípica, el tractament es portarà conjuntament entre el dentista i el logopeda.

El dentista corregirà les estructures de l’anatomia de la boca i, el logopeda corregirà els mals hàbits i donarà un correcte patró deglutori.

L’actuació conjunta de dentista i logopeda és molt important perquè si es corregeixen les estructures però no l’hàbit, en el futur pot tornar a aparèixer, tornant a desformar l’anatomia de la boca.

Cristina Benlloch Serrano
Logopeda Col·legiada 08-2068