26 junio 2013



PROGRAMA:

1.- Presentació del Servei de Salut Mental Infanto – Juvenil 
- Ponents: Dra. E. Corrales (Directora Mèdica Creu Groga)
- Dra. M. A. López (Coordinadora del Servei de Salut Mental Creu Groga i Centre Mèdic Maragda)
- Sra. Xufre (Psicòloga Infanto Juvenil i Neuropsicòloga)
- Sr. Costa (Psicòleg Infanto Juvenil i especialista en TDAH)
- Sra. Benlloch (Logopeda i Neurolopeda)
- Sra. Martínez (Psicopedagoga)

2.- Presentació del producte Equasym dels Laboratoris SHIRE
Ponent: Dr.A. Muñoz (departament mèdic)

3.- Pica - Pica

LLISTAT D'ASSISTENTS:
Centre Mèdic Maragda: equip professionals infanto – Juvenil
- Dra. López (Directora del Centre)
- Miriam Turon (Responsable comercial)
- Dra. Blanca (Psiquiatre infanto -juvenil)
- Maribel Xufré (psicòloga infanto – juvenil i neuropsicòloga)
- Xavier Costa (psicòleg infanto – juvenil i especialista en TDAH)
- Alicia Nuñez (psicòloga infanto – juvenil)
- Cristina Benlloch (logopeda i neurologopeda)
- Encarna Martínez (psicopedagoga)

Creu Groga: equip professionals infanto - juvenil
- Dra. Corrales (Directora clínica)
- Dr. Belenguer (Coordinador clínic)
- Núria Corrales (psicòloga)
- Dr. Montfort (metge de capçalera i mestre)
- Dra. Fernandez (pediatre)
- Dr. Mengibar (pediatre)
- Dra. Burgos ( pediatre i cardiòloga)
- Eva Planas (infermera)

Dia: dimecres 26 de juny
Hora: 21h
Lloc: a la sala de reunions de la Creu Groga

19 junio 2013

La periodontitis és la malaltia de les genives crònica coneguda popularment com “piorrea”

La primera senyal d'alarma per sospitar que la patim és el sagnat de genives quan ens raspatllem les dents o espontàniament. 

Els factors de risc a l'hora de desenvolupar la periodontitis són: predisposicó genètica (familiars que l'han tingut), tabac, placa i càlcul, dieta, estrès i una mala higiene oral. Si s'és fumador hi haurà menys sagnat o no n'hi haurà, perquè el tabac emmascara la malaltia ja que hi ha menys vasos sanguinis en la geniva dels fumadors.

La periodontitis pot causar a nivell bucal:
- Pèrdua de dents i os, repercutint en l'estètica facial i en la correcta masticació dels aliments.
- Mal alè
- Retracció de genives
- Mobilitat de les dents
- Dolor.

El tractament per estabilitzar aquesta malaltia és l'eliminació del càlcul mitjançant raspatges de les dents i molars de tota la boca, i sobretot una bona col·laboració del pacient a casa i fent els manteniments a la consulta dental.


Es recomana almenys una higiene professional l'any per combatre la gingivitis donat què moltes vegades no és suficient amb la higiene diària a casa. És important que visitis al teu dentista i et facis la higiene anual.

Per a més informació o reservar hora amb el dentista, pots fer clic aquí


Dra. Judit Pujol
Odontòloga del Centre Mèdic Creu Groga

12 junio 2013

Què és la intel•ligència emocional?
És la capacitat de controlar i regular les emocions d’un mateix per resoldre els problemes de forma pacífica, obtenint un benestar per un mateix i per els altres. Existeixen una sèrie de característiques bàsiques que defineixen a una persona emocionalment intel·ligent tals com posseir un grau d’autoestima elevat, ser positiu, saber donar i rebre i tenir empatia envers els demés.

Reconèixer els propis sentiments és crucial alhora de potenciar la intel·ligència emocional d’un mateix. Una alta capacitat per expressar els sentiments positius i negatius, de controlar els sentiments, les il·lusions i motivacions i la recerca de l’equilibri entre l’exigència i la tolerància són elements claus per ser una persona emocionalment intel·ligent.

Tothom té dificultat per superar les frustracions, les derrotes i tenir valors alternatius i estratègies per assolir l’èxit són capacitats pròpies d’una persona intel·ligentment emocional.

Tenir autocontrol emocional, és a dir, la consciencia d’un mateix i l’autoregulació així com l’automotivació ajuden a establir relacions interpersonals i desenvolupar habilitats socials que enforteixen dia a dia a l’individu per afrontar tot tipus de situació.

Les estratègies per estimular la intel·ligència emocionals en els nens són:

Donar nom als sentiments: ser capaços d’anomenar les emocions ajuda a reconei-xe-les. Saber que és el que sentim ens capacita per entendre millors que ens passa. 

Relacionar els gestos amb els sentiments: és important que els nens aprenguin a identificar les emocions de les altres persones i així desenvolupar l’empatia.

- Orientació: si un nen reconeix les seves emocions sap com afrontar-les.

Ensenyament amb exemples: és la millor manera per a que un nen entengui com expressar-se adequadament sense causar danys.


Servei de Salut Mental i Logopèdia
Per a més informació pot fer clic aquí!

11 junio 2013

Què és l’Al·lèrgia?
L'al·lèrgia és una alteració dels mecanismes de defensa immunitaris de l'organisme. L'al·lèrgic té una predisposició a reaccionar de manera diferent als no al·lèrgics davant diverses substàncies amb les quals estem habitualment en contacte.

Aquestes substàncies anomenades al·lèrgens o antígens, són summament variades: aliments, medicaments, alguns cosmètics, substàncies que penetren a l'organisme pel nas i els bronquis (pols, pol·lens, fongs de la humitat) etc ..

En l'organisme, a més dels anticossos que el defensen de les infeccions, hi ha altres tipus, com els anticossos IgE, que habitualment estan augmentats en els al·lèrgics i que són els responsables dels símptomes al·lèrgics.

Com es manifesten les malalties al·lèrgiques?
El lloc de l'organisme en què es produeix la reacció al·lèrgica es denomina òrgan de xoc. Segons quin sigui l'òrgan de xoc es produiran les diferents malalties al·lèrgiques. Els problemes més freqüents que veiem a les consultes d'al·lèrgia són:

Malalties al·lèrgiques de les vies aèries:
- Rinitis al·lèrgica
- Asma al·lèrgica

Altres malalties al·lèrgiques:
- Èczema de contacte
- Al·lèrgia per picada d'himenòpters
- Al·lèrgia per aliments
- Al·lèrgia per medicaments

Com es diagnostica una al·lèrgia?
En essència les proves d'al·lèrgia són un intent de reproduir el que se suposa ocorre en el nostre organisme, quan aquest pateix un episodi d'al·lèrgia. Per això s'han desenvolupat diferents tipus de proves que ajuden a diagnosticar la malaltia.

Les proves cutànies consisteixen en introduir a la pell un petita quantitat del lergen (pòl·lens, àcars, floridures, etc.) Mitjançant diverses tècniques, sent el prick test la més utilitzada, i esperar per comprovar si existeix o no reacció (inflor, enrogiment ... ..). Les proves epicutànies o del pegat són una tècnica ideal per identificar els agents responsables de l'èczema de contacte, i consisteixen en aplicar petites quantitats del producte sospito mitjançant un suport que s'adhereix a l'esquena del pacient. I els resultats es llegeixen als dos, tres i fins i tot als quatre dies de la seva col·locació.

Existeixen així mateix, mètodes de laboratori més sofisticats (diagnòstic in vitro) que permeten estudiar en sang el comportament exagerat del sistema immunitari.

Com es tracten les al·lèrgies?
El tractament de l'al·lèrgia és múltiple i inclou diferents possibilitats:
- Evitar l'al·lergen
- Tractar els símptomes
- Utilitzar immunoteràpia

I els símptomes com es tracten?
Existeixen gran quantitat de fàrmacs que aconsegueixen alleugerir els símptomes produïts per l'al·lèrgia. Aquest tractament és el més comú i rep el nom de tractament simptomàtic. Aquí trobem els medicaments antihistamínics, els corticoides, els descongestionants, etc.

Aquest tipus de tractament és capaç d'alleujar ràpidament els símptomes de la malaltia al·lèrgica produint una millora important en els símptomes, però no faran que desaparegui la causa de la malaltia, pel que serà necessari prendre'ls de forma constant, i especialment en la època de pol·linització.

Llavors, ¿com es pot actuar sobre la causa de la malaltia?
Per actuar sobre la causa de la malaltia, i no només sobre els seus símptomes, existeix el que s'anomena la immunoteràpia (vacunes al·lèrgiques).

La immunoteràpia consisteix a administrar petites i repetides dosis de l'al·lergen responsable, per aconseguir que el cos arribi a tolerar-ho. Aquest tractament a diferència dels medicaments simptomàtics, no només produeix la disminució dels símptomes, sinó que a més aconsegueix alterar el curs natural de la malaltia i mantenir la prevenció dels símptomes al llarg del temps. Això vol dir, que fins i tot després de finalitzat el tractament el cos seguirà tolerant al·lergen.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) així ho considera i reconeix la immunoteràpia com l'única manera d'abordar la causa de l'al·lèrgia i alterar el curs natural de la malaltia.

La immunoteràpia fins i tot s'ha mostrat efectiva en la prevenció del desenvolupament de noves al·lèrgies o asma.

Inicialment la immunoteràpia, estava només disponible en forma d'injeccions (immunoteràpia subcutània), però en l'actualitat s'ha desenvolupat la immunoteràpia sublingual que consisteix en l'administració del lergen mitjançant gotes sota la llengua.

Dr.Ll.M.Tubella Martí
Al·lergòleg Centre Mèdic Calella

03 junio 2013

Majoritàriament, trobarem a moltes persones al gimnàs, a casa, a l’aire lliure practicant tota mena d’esports i els veurem realitzant algun que altre estirament muscular al finalitzar la seva sessió. Però saps la diferència  entre estirar per exemple uns “isquiotibials”(part posterior de la cuixa) de manera analítica i una altra de global?

A continuació et responc...

Cal tenir en compte, que quan estirem un “isquiotibial” de forma analítica, estem treballant sobre l’extensibilitat d’un dels seus ventres musculars i no dels tres ventres dels quals està compost. Per tant, no arribem a estirar-lo al 100% i no acabarà de ser del tot efectiu. El que passa amb un estirament global i aquí es on trobem la gran diferència es que, a  l’estirament global treballem sobre cadenes musculars.


Exemple d'Estirament Glogal Actiu (SGA)

Tots els músculs formen part de cadenes musculars que treballen sinèrgicament (alhora) amb altres cadenes i es complementen. Si estirem un ventre muscular d’un isquiotibial no estirem les altres dos porcions, per tant, és envà l’estirament. Necessitem estirar la cadena muscular de la qual forma part l’isquiotibial, és a dir, la cadena  posterior formada pel tríceps (bessons), isquiotibials, quadrat lumbar, paravertebrals i així, l’estirament serà el 100% efectiu.    

El cos humà no es mou de forma aïllada per parts, sinó, gràcies a l’acció global de diferents músculs i articulacions. Si a tot aquest treball li sumem una contracció isomètrica (en posició més excèntrica durant l’allargament) i el posicionament (una determinada postura de RPG o SGA) de totes les articulacions i/o músculs involucrats a la cadena muscular, aconseguirem protegir els  segments i realitzar un correcte estirament miotendinós.

Per a la realització d’aquests tipus d’estiraments globals et proposo la utilització de “L’Stretching Global Actiu”amb el qual obtindràs un major nombre de beneficis.

Properament explicarem en què consisteix Stretching Global Actiu ( SGA).

  
Paula Gordillo Carpinell (Col.9143)
Fisioterapeuta Centre Mèdic Creugroga