Aprenem a resoldre conflictes

Els conflictes són part de la nostra vida i de les organitzacions i, per tant, inevitables. 

Els conflictes són funcionals o constructius quan  fan aparents problemes que no havíem vist, ajuden a prendre decisions amb més cura, augmenten l’ informació necessària per prendre decisions i donen espai a la creativitat i innovació. Són disfuncionals o destructius quan consumeixen molta energia, perjudiquen la cohesió de grups, promouen hostilitats interpersonals i creen un ambient negatiu.

Existeixen varis tipus de conflicte:

• Interpersonal: conflicte entre persones degut als seus objectius i valors.

• Intragrup: conflicte dins un grup o equip.

• Intergrup: conflicte entre dos o més grups o equips.

• Interorganitzacional: conflicte entre organitzacions.

Com podem resoldre els conflictes?

•En primer lloc: ESCOLTAR:

- Escoltar centrant-me en l’altre persona.

- Escoltar sense centrar-me en el meu propi punt de vista.

- Escolar és el pas previ a poder compartir i intercanviar  idees i sentiments.

• En segon lloc: DONAR EL PRIMER PAS utilitzant un estil adequat de resolució de conflictes.

Què hem d’evitar  per no prendre una decisió equivocada?

• La rapidesa o aplaçament.

• La inèrcia: deixar-se portar, la rutina...

• La translació: deixar-se influir pels demés.

• La falta d’informació.

• L’oposició només per portar la contraria.

• El reduccionisme: prestar atenció només a una part del problema.

• La fantasia exagerada: no ser realista.

Quines habilitats socials hem de tenir per a resoldre el conflicte? 

• Cooperar.

• Crear opinions.

• Evitar resultats.

• Ser clar i concís.

• Ser pacient.

• Utilitzar l’assertivitat per parlar de les teves necessitats.

• Ser dur amb el problema i suau amb la resposta.

• Incloure altres punts de vista: ampliar la visió.

• Ser flexible.

Estratègies que ens poden ajudar a afrontar situacions de conflicte i/o estressants:

• Nivell fisiològic: alimentació sana i equilibrada, descans adequat, tècniques de respiració...

• Nivell cognitiu: autoestima, pensaments positius, control de pensament, creences adequades, canvi d’idees irracionals...

• Nivell emocional: auto coneixement, autorregualció emocional, amplitud d’experiències afectives...

• Nivell conductual: tenir cura d’un mateix, activitats de lleure i oci, portar a terme els desigs i necessitats...

En resum, els conflictes són part inherent de la vida, poden ser font de creativitat i innovació si els sabem manejar bé i per a fer-ho és important saber escoltar i utilitzar un estil apropiat per a resoldre’ls. 

Meritxell Bellatriu

Psicòloga del Centre Mèdic Creu Groga

Read More

Osteoporosi

L'osteoporosi és una malaltia dels ossos que condueix a un major risc de fractura. En l'osteoporosi la densitat mineral de l’os (DMO) està reduïda, la arquitectura de l'os es trenca, i s'alteren la quantitat i varietat de proteïnes en l'os.

L’osteopènia és un disminució de la densitat òssia que no arriba al grau d’osteoporosi.

L'osteoporosi és més comuna en dones després de la menopausa , per la devallada d’estrogens que es produeix però pot desenvolupar-se en els homes, i pot ocórrer en qualsevol edat. També es pot produir com a consequència d’alteracions hormonals, en el transcurs d’algunes malalties cròniques i per prendre alguns medicaments com els corticoides.

Per fer el diagnòstic de l’osteoporosi s’ha de mesurar la densitat òssia i això es fa mitjançant la densitometria. Amb aquesta prova  es determina la densitat òssia a nivell de la columna lumbar i a nivell del fèmur a prop del maluc.

És important fer un diagnòstic d’aquestes alteracions ja que es poden prevenir fractures com els aixafaments vertebrals i les fractures de fèmur instaurant mesures adients tant de tipus no farmacològic com farmacològiques.

Entre les mesures  no farmacològiques han demostrat la seva eficàcia:

  Portar un estil de vida saludable: 

     - Aport adequat de calci a la dieta ( 1200 mg/dia)

     - Exercici físic i manteniment del pes corporal

     - Aport de vitamina D i prendre el sol

Les mesures farmacològiques les indicarà el metge i es basaran en medicaments que contribueixen al manteniment i al augment de la massa òssia.

Donada la importància d’aquests transtorns és important fer un diagnòstic precoç i posar les mesures oportunes per evitar les  seves complicacions .

Per a més informació, pregunta al teu metge.

Dr. Joaquim Monfort

Medicina General Centre Mèdic Creu Groga

Read More

Estratègies de prevenció del càncer de Mama

L’alta incidència de càncer de mama ha fet dissenyar unes estratègies de diagnòstic precoç per millorar el tractament amb menys agressió sobre la dona afectada i aconseguir índex de supervivència lliures de malaltia més alts. 

La prevenció de la malaltia pot fer-se de diverses maneres . Parlem de prevenció primària quan evitem que la malaltia es produeixi. Així podem fer educació per la salut, per exemple evitar el tabac i amb això es prevé el càncer de pulmó i altres malalties relacionades amb el seu consum com l’emfisema i la Malaltia Pulmonar obstructiva crònica; podem fer accions directes com la vacunació infantil que evita la aparició de certes malalties ( xarampió, diftèria, tos ferina, poliomielitis....) o be fer tractaments de quimioprofilaxi per que no aparegui la malaltia per exemple donar una cobertura antibiòtica per evitar una infecció quirúrgica. 

En Patologia Mamaria, la prevenció primària representa un camp amb poc recorregut. Per evitar que aparegui un càncer de mama caldria no tenir teixit mamari i en dones que tenen un alt risc genètic amb presència de mutacions als gens BCRA I i II es pot indicar la mastectomia subcutània bilateral amb reconstrucció immediata. També en dones de risc elevat no hereditari, pot estar indicada la quimioprofilaxi amb antiestrògens però encara falta una validació més contundent per poder aconsellar-ho. 

La prevenció secundària o diagnosi precoç, és l’eina més important que tenim pel tractament del càncer de mama. 

La detecció precoç es pot fer de dues maneres; la auto exploració de la mama, on cada dona, de manera individual, explora els seus pits un cop al mes segons una tècnica determinada i la mamografia de cribratge, que permet detectar lesions no palpables i molt incipients. 

La mamografia de cribratge està indicada en dones a partir de 50 anys d’edat i fins als 70 anys. En aquest segment d’edat és on es produeixen el major nombre de casos de càncer de mama i on la eficiència de l’exploració és màxima. 

Les mamografies en dones menors de 40 anys no acostumen a ser prou útils a menys que hi hagi una patologia que es vulgui estudiar, donat que la densitat del teixit mamari farà que sigui difícil observar alteracions de la normalitat. 

En el segment d’edat entre 40 i 50 anys hi ha la controvèrsia de si és beneficiós fer mamografies de cribratge. 

Un cribratge poblacional representa un benefici si el nombre de casos detectats i que permetin ser tractats és suficient per fer rendibles els costos que genera. Els estudis epidemiològics fets arreu del mon, indiquen que no tenen consistència les accions generalitzades de cribratge a aquestes edats. 

Per tan s’aconsella fer mamografies a les dones menors de 50 anys que tinguin factors de risc suficients com antecedents familiars de dues o més parentes amb càncer de mama o d’ovari, que hagin tingut la menarquia ( primera regla) molt aviat, que no tinguin fills o que el primer fill hagi estat concebut més tard dels 30 anys, que no hagin lactat o que hagin estat sotmeses a tractaments hormonals de llarga durada. Aquestes mamografies seran realitzades segon el criteri del metge que atengui a les senyores y preferentment després d’una exploració física adequada. 

Dr. P. Puig i Gris 
Diplomat en Sinologia 
Especialista en Cirurgia General del Centre Mèdic Creu Groga

Read More