16 septiembre 2013

L’alta incidència de càncer de mama ha fet dissenyar unes estratègies de diagnòstic precoç per millorar el tractament amb menys agressió sobre la dona afectada i aconseguir índex de supervivència lliures de malaltia més alts. 

La prevenció de la malaltia pot fer-se de diverses maneres . Parlem de prevenció primària quan evitem que la malaltia es produeixi. Així podem fer educació per la salut, per exemple evitar el tabac i amb això es prevé el càncer de pulmó i altres malalties relacionades amb el seu consum com l’emfisema i la Malaltia Pulmonar obstructiva crònica; podem fer accions directes com la vacunació infantil que evita la aparició de certes malalties ( xarampió, diftèria, tos ferina, poliomielitis....) o be fer tractaments de quimioprofilaxi per que no aparegui la malaltia per exemple donar una cobertura antibiòtica per evitar una infecció quirúrgica. 

En Patologia Mamaria, la prevenció primària representa un camp amb poc recorregut. Per evitar que aparegui un càncer de mama caldria no tenir teixit mamari i en dones que tenen un alt risc genètic amb presència de mutacions als gens BCRA I i II es pot indicar la mastectomia subcutània bilateral amb reconstrucció immediata. També en dones de risc elevat no hereditari, pot estar indicada la quimioprofilaxi amb antiestrògens però encara falta una validació més contundent per poder aconsellar-ho. 

La prevenció secundària o diagnosi precoç, és l’eina més important que tenim pel tractament del càncer de mama. 

La detecció precoç es pot fer de dues maneres; la auto exploració de la mama, on cada dona, de manera individual, explora els seus pits un cop al mes segons una tècnica determinada i la mamografia de cribratge, que permet detectar lesions no palpables i molt incipients. 

La mamografia de cribratge està indicada en dones a partir de 50 anys d’edat i fins als 70 anys. En aquest segment d’edat és on es produeixen el major nombre de casos de càncer de mama i on la eficiència de l’exploració és màxima. 

Les mamografies en dones menors de 40 anys no acostumen a ser prou útils a menys que hi hagi una patologia que es vulgui estudiar, donat que la densitat del teixit mamari farà que sigui difícil observar alteracions de la normalitat. 

En el segment d’edat entre 40 i 50 anys hi ha la controvèrsia de si és beneficiós fer mamografies de cribratge. 

Un cribratge poblacional representa un benefici si el nombre de casos detectats i que permetin ser tractats és suficient per fer rendibles els costos que genera. Els estudis epidemiològics fets arreu del mon, indiquen que no tenen consistència les accions generalitzades de cribratge a aquestes edats. 

Per tan s’aconsella fer mamografies a les dones menors de 50 anys que tinguin factors de risc suficients com antecedents familiars de dues o més parentes amb càncer de mama o d’ovari, que hagin tingut la menarquia ( primera regla) molt aviat, que no tinguin fills o que el primer fill hagi estat concebut més tard dels 30 anys, que no hagin lactat o que hagin estat sotmeses a tractaments hormonals de llarga durada. Aquestes mamografies seran realitzades segon el criteri del metge que atengui a les senyores y preferentment després d’una exploració física adequada. 

Dr. P. Puig i Gris 
Diplomat en Sinologia 
Especialista en Cirurgia General del Centre Mèdic Creu Groga

0 comentarios:

Publicar un comentario