Autoestima

Que és l’autoestima? L'autoestima és la valoració que fem de nosaltres mateixos, basada en tots els pensaments, sentiments, sensacions i experiències que hem anat recollint al llarg de nostra vida.

Aquesta valoració no és estàtica o permanent, sinó que es modifica durant tota la vida, com a resultat de les noves experiències d'interacció amb el món físic i social. Per tant, l'autoestima no ens ve donada des del naixement, sinó que es va formant (i consolidant) a partir de les nostres relacions amb els altres i de la imatge que els altres ens projecten en aquestes interaccions.

Tots necessitem tenir una autoestima saludable, independentment de nostre sexe, edat, cultura, treball i objectius a la vida. Les persones que es troben bé amb si mateixes solen sentir-se a gust amb la vida,  capaços d'afrontar i resoldre amb seguretat els reptes i les responsabilitats que aquesta els planteja. Per contra, la baixa autoestima és una font permanent d'inseguretat i insatisfacció personal i es considera com un important factor de risc per al desenvolupament de nombrosos problemes psicològics com ara trastorns de l'alimentació, depressió, ansietat, etc.

Com millorar l’autoestima? La intervenció en el desenvolupament i millora de l'autoestima es basa en la concepció multidimensional explicada anteriorment i implica entrenar en habilitats sociopersonals que incloguin el pla conductual (què fa o diu la persona), cognitiu (pensaments i concepcions personals) i emocional (quins sentiments i emocions experimenta). Per aconseguir-ho, és útil emfatitzar, entre d'altres, els següents aspectes:

- El coneixement de si mateix, pel que fa a sentiments, desitjos, pensaments,aptituds, etc.

- La autoacceptació, és a dir, el reconeixement de si mateix amb les vàlues i limitacions, que es resumeixen  en "negar-se a desestimar qualsevol aspecte de si mateix". Per això es recorre a tècniques d'interacció grupal i la visualització.

- Els estils cognitius distorsionats i les formes de rebatre aquests pensaments irracionals.

- La resolució adequada de les situacions problemàtiques.

- El foment de l'activitat i les activitats agradables.

Meritxell Bellatriu

Psicòloga  Col. Núm. 13811

Read More

Psicologia Esportiva: planifica els teus objectius!

"Enderezaste tus pasiones hacia tu meta suprema; entonces se convirtieron en tus virtudes",  Friedrich Nietzsche.

En l'esport, igual que a la vida, cal plantejar-se objectius i metes, per poder enfocar-nos cap allò que volem aconseguir i per sentir-nos realitzats. Aquests ens ajuden a dirigir el nostre esforç, compromís cap al que volem aconseguir. Tanmateix, ens ajuden a incrementar el nostre rendiment i a motivar-nos en el nostre dia a dia.

Però, com hem de realitzar l'establiment d'objectius? Per a això, seria desitjable plantejar-se el què vull aconseguir, quan i com ho aconseguirem. Aturar-se en aquests punts, abans de començar la temporada o abans d’una competició determinada, és un temps ben invertit, i ens ajudarà a desenvolupar estratègies.

Els objectius han de ser concrets, realistes i difícils d'aconseguir, encara que no han de superar la nostra capacitat per aconseguir-los. És a dir, aquests objectius han d'estar per sobre del nostre nivell actual però valorar tenir els recursos suficients per aconseguir arribar-hi. Els objectius han d'estar plantejats en positiu. L'esportista ha de comprometre’s fermament a ells. Si no estem suficientment compromesos amb aquests objectius, no els assumim i, per tant, segurament, no els assolirem. Cal implicar-se activament en allò que un vol aconseguir.

Quan ens marquem objectius és important fixar-se un termini (curt, mitjà i llarg), en funció de quan valorem poder haver-los aconseguit, partint de la nostra situació actual. Aquesta apreciació s’ha d'establir d'una manera realista, estant aquests terminis dins les nostres possibilitats.

Existeixen els objectius centrats en el resultat (o de conseqüència) i els centrats en el procés (o de realització). Els objectius de resultat són aquells que es refereixen a la finalitat última (per exemple, quedar entre els deu primers, guanyar), aquests no depenen únicament de nosaltres sinó també de l'execució d'altres. Per contra, els objectius de procés es centren en aspectes concrets que tenen a veure amb la nostra execució (per exemple, millorar la concentració) i depenen directament de nosaltres.

Cal tenir objectius per motivar-se, els objectius de realització ens ajuden a concentrar el nostre esforç, compromís, la nostra atenció, dia a dia, entrenament a entrenament, en allò que volem aconseguir.

Un cop clars els objectius que ens hem marcat, de conseqüència i de procés, hem d'establir com els aconseguirem, és a dir, quina tècnica o estratègia seguirem per assolir-los.

L'ús de registres (per exemple, en forma de taula) ens ajudarà a plasmar els nostres objectius, les tècniques / estratègies utilitzades per aconseguir-los, el temps estimat que creiem adequat per aconseguir aquests objectius i, sobretot, valorar si en arribar a les dates marcades hem aconseguit els nostres objectius o no. Així mateix, en el mateix registre, reflectirem el motiu del no assoliment d'aquests objectius. Això ens ajudarà a reflexionar el perquè no s'han aconseguit (per exemple, no he aconseguit aquest objectiu perquè m'he lesionat, no he entrenat adequadament sobre aquest objectiu).

Per a més informació i/o concertar cita, pots fer clic aquí!

Meritxell Bellatriu

Psicòloga de l'esport

Col Núm 13811

Read More

La importància d'anar al Dentista

És probable que t'hagis fet aquesta pregunta moltes vegades amb la idea d'evitar d'anar al dentista. Aquestes visites són temudes per molta gent, però en realitat són necessàries per tenir una bona salut oral. No tinguis por! Visitar el teu dentista és importantíssim per mantenir un somriure sa i radiant.

Amb les revisions odontològiques sistemàtiques es prevenen els problemes dentals i de les genives, per tal raó visitar el dentista és una bona mesura per mantenir la salut i l'estètica.

"Què pot fer el dentista per mi?" Val la pena fer-li una visita. Per comprendre la importància de l'odontologia preventiva, cal entendre què tracten de prevenir els dentistes.

Abans de l'aparició de l'odontologia moderna, la gent solia experimentar dolor i pèrdua de peces dentals des de la seva joventut. Tenir les dents tacades o mal alineades, o fins i tot haver-les perdut, retreia a moltes persones.

Les que ja no tenien dents en la seva vellesa no podien mastegar i, com a conseqüència, patien desnutrició i morien prematurament. En l'actualitat, la majoria dels que van al dentista es lliuren del dolor, conserven les dents tota la vida i lluïxen una atractiva somriure. Com ha aconseguit l'odontologia assolir aquestes tres fites notables?

L'odontologia preventiva, que se centra principalment en l'educació i en les revisions regulars, ha estat un factor clau per evitar el dolor i la pèrdua de peces dentals.

Com comencen els problemes dentals?

El dentista pot estalviar-nos el turment del dolor i la pèrdua de dents. Amb la col·laboració del pacient, l'especialista intenta contrarestar els efectes de la placa, una fina pel·lícula de bacteris que s'enganxa a les dents.

Els bacteris s'alimenten i multipliquen gràcies a les partícules de menjar; transformen el sucre en àcids que ataquen l'esmalt dental i fan que es torni porós. Amb el temps, es produeix la càries quan l'esmalt porós s'ensorra i origina una cavitat o forat. En aquesta etapa no hi ha malestar, però quan la infecció arriba a la cavitat pulpar de la dent, sol presentar un dolor agut.

Els bacteris que formen la placa tenen una altra manera de turmentar. Si no s'elimina bé mitjançant raspallat, la placa s'endureix i forma un dipòsit calcificat anomenat càlcul, o tosca, que pot fer que les genives s'inflamin i se separin de les dents formant un buit on s'acumulen restes de menjar, un festí per els bacteris que poden infectar les genives.

La saliva proporciona certa protecció contra aquest atac doble dels bacteris. Sigui que s'hagi pres un àpat complet o només una galeta, la saliva necessita entre quinze i quaranta-cinc minuts per eliminar les partícules de menjar i neutralitzar els àcids presents a la placa dental. La quantitat de temps dependrà de quant sucre o restes d'aliments s'hagin enganxat a les dents.

Aparentment, durant aquest interval és quan la dentadura es veu afectada. Així, l'abast del dany no depèn de la quantitat de sucre ingerit, sinó de la freqüència amb què es prenen menjars i mossets dolços. Com el flux de saliva es redueix durant el son, una de les coses més destructives que un pot fer-li a les seves dents és anar-se'n al llit sense raspallar després d'haver ingerit menjars o begudes ensucrades.

Per a més informació o demanar cita amb la Clínica Dental, pots fer clic aquí

Read More

Factors de Creixement: tot el que necessites saber!

Que són?

Els factors de creixement o també anomenats PRP (plasma ric en plaquetes), és un tractament novedós i consisteix en l’extracció de plasma del pacient a partir d’un volum de sang molt petit. A partir d’aquest plasma, s’obtenen els factors de creixement que s’injectaran al propi pacient. És un tractament 100% segur i no provoca rebuig ni al•lèrgies. També s’eviten les infeccions perquè els sistema és estèril.

Quins avantatges ofereix?

-Accelera la reparació òssia

-Accelera la cicatrització prematura dels teixits

-Alt poder regenerador i antiinflamatori

-En alguns casos retrassa o evita la cirurgía

En quins casos està indicat?

-Processos d’artrosi de genoll, meluc, espatlla i turmell

-Lesions lligamentoses, tendinoses, rotures musculars.

-Condropaties rotulianes

-Complementaria a la cirurgía artroscòpica de genoll i espatlla

-Lesions meniscals degeneratives

-Epicondilitis, tendinitis aquílea, bursitis

-Dolors lumbars

-Fractures no consolidades

-Fascitis plantar

-Úlceres en el cartíleg

Qui ho pot realizar?

Únicament ho pot realizar i prescriure un traumatòleg especialista en aquest tipus de tractament per minimitzar complicacions.

Com s’aplica?

Després d’extreure la sang i obtenir el plasma, s’esterilitza la zona a tractar. Es realitza la infiltració sense necessitat d’anestessiar la zona perquè la molèstia es mínima, tant a nivel articular (genoll, espatlla, etc..) com a nivell múscul-tendinós.

No requereix preparació prèvia al tractament, ni requereix repòs posterior podent realizar una activitat normal després del tractament.

És un dels tractaments preferits en l’actualitat per molts traumatòlegs.

Pel Dr. Jordi Giménez Gonzalo (col.33921)

Per a més informació o demanar cita prèvia, fes clic aquí

Read More