10 consells per evitar l’estrès post vacacional

1.- DESCANS ABANS DE TORNAR A LA RUTINA: és aconsellable no allargar les vacances fins el dia abans de començar a treballar.

2.- HORES DE SON I SABER RELAXAR-SE: Dormir, una mitjana de 8 hores i practicar relaxació amb continuïtat en els moments en que el cos i la ment necessitin un respir.

3.- CONÈIXER ELS LÍMITS:  Saber seleccionar les activitats prioritàries quan no es pot fer tot.

4.- NO ANALITZAR CONTINUAMENT ELS PROBLEMES O LES ALTERNATIVES: Això provoca estrès.

5.- DEIXAR LA FEINA A L’OFICINA: Saber desconnectar proporciona benestar durant les estones lliures de les que disposem.

6.- EXPOSAR-SE POC A POC A LES SITUACIONS QUE PRODUEIXEN PÀNIC: Aprendre a dir no, ser sociable, delegar, demanar ajuda.

7.- PETITA PAUSA PER L’HORA DE MENJAR: Convé utilitzar el temps per menjar com a moment de descans i aprofitar per fer vida social o familiar.

8.- ESPORT I OCI: La pràctica moderada d’algun esport o exercici físic ajuda a la relaxació.  També és convenient desenvolupar alguna activitat d’oci que sigui compatible amb la feina.

9.- L’AGENDA:  L’organització del temps i de totes les activitats establint horaris és fonamental per poder descansar, no estar preocupat, no patir sobresalts  o oblits importants.

10.- UNA ACTITUD OPTIMISTA I POSITIVA: Reforçar les conductes positives de les persones del nostre entorn, amb aprovacions, alabances o petits detalls. I, a la vegada, corregir les conductes negatives.

Servei de Salut Mental i Logopèdia Creugroga
Per a més informació aquí

Read More

Posar límits als nostres fills

Posar límits als fills, és bàsicament una qüestió d'actitud dels pares. És a dir, és important que tinguem clar com a pares els valors en els quals volem educar els nostres fills, ja que aquests valors ens portaran a establir les normes i els límits que regiran la nostra llar. 

Si volem educar en el respecte, no deixarem que el nostre fill pegui els altres nens; si volem educar en l'austeritat, no cedirem a tots els capricis del nostre fill; si volem educar en l'autonomia, insistirem en que el nostre fill reculli les joguines, es vesteixi sol, arregli la seva habitació, etc. Per tant, a la pregunta de quan començar a posar límits, contestaríem que ha de ser un tema inherent al nostre tracte amb els infants, sempre evidentment adequant-nos a la seva edat i situació. Ja de ben petits els nens i les nenes necessiten unes normes bàsiques i clares que els permetin interaccionar amb l'entorn, i necessiten d'uns pares que els ajudin a anar-les incorporant (encara que això suposi aguantar més d'una rebequeria, haver de repetir les coses moltes vegades o mediar en més d'un conflicte). 

Cal mantenir-nos ferms en el compliment d'aquestes normes, però alhora ser prou flexibles per adaptar-les quan sigui convenient (no exigirem el mateix si el nen està malalt, o és un dia de festa, o torna cansat d'una excursió, etc.). També és important tenir present que, en la mesura del possible, cal explicar el perquè dels límits que posem ("has d'anar a dormir a les 21:00h perquè si no demà tindries son a l'hora d'anar a l'escola") i evitar al màxim el "ho has de fer perquè ho dic jo". Al principi l'infant farà les coses a demanda nostra, però poc a poc, a mesura que vagi creixent, és important que vagi internalitzant i fent-se seu aquest conjunt de normes per tal d'anar esdevenint autònom. Arribarà un moment que pactarem amb el fill els límits i això també l'ajudarà a fer-se’ls seus i complir-los.

Una reflexió final: els límits són necessaris pel desenvolupament harmoniós de l’ infant perquè li donen seguretat i protecció i són una referència a tenir present quan afronta situacions noves. Així mateix, acceptar que existeixen límits als seus desigs, fa que l' infant vagi sent capaç de tolerar i superar la frustració que això li suposa; i l'ajuda a desenvolupar l'autocontrol. Sabem que l'acceptació dels límits és costós i que s'ha d'aprendre... i qui hi ha millor que els pares per iniciar l' infant en aquest aprenentatge?

Servei de Salut Mental i Logopèdia 

Centre Mèdic Creu Groga - Visita el nostre web 

Read More

Alzheimer: claus per cuidar-se un mateix !

• En primer lloc és fonamental tenir tota la informació sobre la malaltia, per tal de planificar la seva actuació, i atendre adequadament al malalt.

• Buscar suport en els moments de dificultat (treball en equip).

• Actitud mental positiva. Ja que coneixem el curs de la malaltia, sabem que és progressiva i que no té cura. Les cures que oferirem al malalt són el millor que es té i hem de sentir orgullosos de poder-los oferir.

• Concentrar-se en el problema. Examinar el problema i planificar l'acció el més ràpidament possible. Fragmentar els grans problemes en problemes menors i més manejables que permetin arribar al seu objectiu pas a pas.

• Perseverança. Seguir endavant concentrant-se en el seu objectiu.

• Reinterpretació positiva. Els èxits aconseguits interpretar-los com a obra vostra i no deguts a l'atzar. D'aquesta manera preservarà també la vostra autoestima.

• Suport social. Les persones positives creuen en l'ajuda que poden prestar els altres

El nostre Servei de Salut Mental i Logopèdia pot ajudar-te, fes clic aquí per a més informació

Read More

L’esport en l’adolescència evita mals hàbits

Practicar esport és bo per a tothom, però en el cas dels adolescents encara més, per estar vivint una etapa de grans canvis físics i emocionals. Exercitar-se en l’esport no només contribueix al desenvolupament de l’organisme, sinó que està comprovat que preveu hàbits perjudicials com el consum de tabac, l’alcohol, i fins i tot d'altres substàncies més nocives.

Segons les estadístiques, els nois i les noies que solen dedicar gran part del seu temps lliure a l’esport presenten índexs de consum significativament inferiors de les tres drogues més consumides en la nostra societat – el tabac, l’alcohol i la marihuana – respecte als joves més sedentaris.

El consum de tòxics és menor entre els nois i noies que practiquen un esport des d’abans dels catorze anys. Així mateix, les hores d’entrenament setmanal també són un aspecte a favor, ja que, a major quantitat d’hores d’entrenament, menor contacte amb les substàncies perjudicials. Aquests joves tampoc solen fumar ni beure alcohol i, si ho fan, és de forma eventual o en una proporció molt inferior als joves de la seva mateixa edat que no fan esport. Cal destacar que els hàbits dels nois que entrenen poc – només 1 o 2 hores per setmana- es diferencien poc dels joves sedentaris. Es desprèn d’això que el compromís i la dedicació a l’esport és directament proporcional a la prevenció del consum de drogues.

El menor contacte amb aquestes substàncies té també una estreta relació amb el tipus d’esport que es practica, i és significatiu comprovar que hi ha un menor consum entre els joves federats en esports individuals com l’atletisme o la natació.

Els valors de l’esport contribueixen a la formació del caràcter i ajuden a prendre decisions des de la responsabilitat. No oblidem que, a part de l’aspecte físic, la pràctica constant de qualsevol esport també ajuda a que els adolescents aprenguin la importància de la disciplina, la constància i l’esforç. 

L’esport fomenta igualment un sentiment de competitivitat que, ben entès, pot ser molt beneficiós en la vida dels joves. Aquests aprenen a gaudir de les victòries i a fer-se forts amb les derrotes. 

En qualsevol cas, és important que els nostres fills tinguin informació objectiva sobre les drogues i les conductes de risc, però és igualment important que tinguin els recursos emocionals suficients per enfrontar-se a situacions difícils.

Servei de Salut Mental i Logopèdia del Centre Mèdic Creugroga

Read More

Què són els trastorns de conducta alimèntaria (TCA) ?

Les persones que pateixen trastorns de la conducta alimentària es caracteritzen per adoptar conductes d'alimentació anòmales com a resposta , en general, a la seva insatisfacció amb la seva imatge corporal . És freqüent que tinguin pensaments distorsionats entorn del pes (se senten inferiors a les altres persones , pensen que no se'ls aprecia per la seva imatge física ) i la salut (el greix en el menjar és perjudicial, estar prim és saludable, el pes el pot perdre ràpidament i sense perill per a la salut , fer dieta és una activitat saludable, etc ) . 

Les persones afectades per aquests trastorns pateixen conseqüències nutricionals , físiques , psicològiques i socials . A més, si no es tracten, poden posar en risc la seva vida . Aquests problemes alimentaris poden afectar totes les persones , independentment de situació econòmica o cultural . Són més comuns en el sexe femení ( 90-95 % ) però últimament està augmentant els casos entre els homes. Pot afectar a qualsevol edat, però és en l'adolescència quan apareixen amb més freqüència, a causa del moment vital de canvi i a la recerca de la seva pròpia identitat .

Senyals d'alerta dels trastorns alimentaris

 En relació amb l'alimentació

• Sentiment de culpa per haver menjat o haver deixat de fer-ho ; preferència per menjar tot sol ; reducció de la quantitat de menjar ; presència d'afartaments en les últimes setmanes; sensació de no poder parar de menjar ; evitar de forma contínua de prendre certs aliments ( per exemple , dolços ) ; consum de productes baixos en calories o rics en fibra ; ús de diürètics i abús de laxants ; vòmits autoinduïts i dietes restrictives o dejunis .

 En relació amb la imatge corporal

• Preocupació excessiva pel cos o la figura ; consideració que l'aspecte físic té molt valor com a mitjà per aconseguir l'èxit en qualsevol àrea de la vida ; excessiva adhesió als estereotips culturals , i dependència a certes revistes i els seus consells sobre dietes .

En relació a l'exercici físic

• Pràctica d'exercici físic en excés i mostra de nerviosisme si no es fa. Ús de l'exercici físic per aprimar .

En relació al comportament

• Insatisfacció personal constant, estat depressiu i irritable, canvis d'humor freqüents, disminució de les relacions socials amb tendència a l'aïllament, augment aparent de les hores d'estudi, visites regulars a pàgines web, blocs ....

Com ajudar al seu fill/a amb TCA?

El primer i més important de tot és mantenir la calma i buscar suport en l'àmbit familiar i sanitari més proper. 

Abans de parlar amb el seu fill / a :

• Informeu-vos dels recursos disponibles en l'entorn on viu .

• No oblidi que el TCA és una manera desesperada per part del seu fill / a, d'intentar fer front a problemes que li fan patir, però que no comunica o que fins i tot ella / el  mateix / a desconeix

• Trieu el lloc i moment adequat per parlar

• Un cop establert el contacte, delegar temps i espai per reflexionar

• Si el seu/va fill/a no reconeix el problema o s'enfada , mantingui la calma . Li pot fer falta més d'un intent per aconseguir un acostament real

• Deixeu les notícies dures i els aspectes relacionats amb la dieta al professional del TCA. 

• Mantenir-se en el paper de pare o mare de suport

Tingueu en compte que els TCA poden produir complicacions físiques i psicològiques serioses . Acudeixi a un especialista en TCA que li pugui orientar sobre l'estratègia més adequada al seu cas .

Per a més informació, el nostre Servei de Salut Mental el pot ajudar. Fes clic aquí

Read More