21 mayo 2014


Practicar esport és bo per a tothom, però en el cas dels adolescents encara més, per estar vivint una etapa de grans canvis físics i emocionals. Exercitar-se en l’esport no només contribueix al desenvolupament de l’organisme, sinó que està comprovat que preveu hàbits perjudicials com el consum de tabac, l’alcohol, i fins i tot d'altres substàncies més nocives.

Segons les estadístiques, els nois i les noies que solen dedicar gran part del seu temps lliure a l’esport presenten índexs de consum significativament inferiors de les tres drogues més consumides en la nostra societat – el tabac, l’alcohol i la marihuana – respecte als joves més sedentaris.

El consum de tòxics és menor entre els nois i noies que practiquen un esport des d’abans dels catorze anys. Així mateix, les hores d’entrenament setmanal també són un aspecte a favor, ja que, a major quantitat d’hores d’entrenament, menor contacte amb les substàncies perjudicials. Aquests joves tampoc solen fumar ni beure alcohol i, si ho fan, és de forma eventual o en una proporció molt inferior als joves de la seva mateixa edat que no fan esport. Cal destacar que els hàbits dels nois que entrenen poc – només 1 o 2 hores per setmana- es diferencien poc dels joves sedentaris. Es desprèn d’això que el compromís i la dedicació a l’esport és directament proporcional a la prevenció del consum de drogues.

El menor contacte amb aquestes substàncies té també una estreta relació amb el tipus d’esport que es practica, i és significatiu comprovar que hi ha un menor consum entre els joves federats en esports individuals com l’atletisme o la natació.

Els valors de l’esport contribueixen a la formació del caràcter i ajuden a prendre decisions des de la responsabilitat. No oblidem que, a part de l’aspecte físic, la pràctica constant de qualsevol esport també ajuda a que els adolescents aprenguin la importància de la disciplina, la constància i l’esforç. 

L’esport fomenta igualment un sentiment de competitivitat que, ben entès, pot ser molt beneficiós en la vida dels joves. Aquests aprenen a gaudir de les victòries i a fer-se forts amb les derrotes. 

En qualsevol cas, és important que els nostres fills tinguin informació objectiva sobre les drogues i les conductes de risc, però és igualment important que tinguin els recursos emocionals suficients per enfrontar-se a situacions difícils.

Servei de Salut Mental i Logopèdia del Centre Mèdic Creugroga

09 mayo 2014

Les persones que pateixen trastorns de la conducta alimentària es caracteritzen per adoptar conductes d'alimentació anòmales com a resposta , en general, a la seva insatisfacció amb la seva imatge corporal . És freqüent que tinguin pensaments distorsionats entorn del pes (se senten inferiors a les altres persones , pensen que no se'ls aprecia per la seva imatge física ) i la salut (el greix en el menjar és perjudicial, estar prim és saludable, el pes el pot perdre ràpidament i sense perill per a la salut , fer dieta és una activitat saludable, etc ) . 

Les persones afectades per aquests trastorns pateixen conseqüències nutricionals , físiques , psicològiques i socials . A més, si no es tracten, poden posar en risc la seva vida . Aquests problemes alimentaris poden afectar totes les persones , independentment de situació econòmica o cultural . Són més comuns en el sexe femení ( 90-95 % ) però últimament està augmentant els casos entre els homes. Pot afectar a qualsevol edat, però és en l'adolescència quan apareixen amb més freqüència, a causa del moment vital de canvi i a la recerca de la seva pròpia identitat .

Senyals d'alerta dels trastorns alimentaris

 En relació amb l'alimentació
• Sentiment de culpa per haver menjat o haver deixat de fer-ho ; preferència per menjar tot sol ; reducció de la quantitat de menjar ; presència d'afartaments en les últimes setmanes; sensació de no poder parar de menjar ; evitar de forma contínua de prendre certs aliments ( per exemple , dolços ) ; consum de productes baixos en calories o rics en fibra ; ús de diürètics i abús de laxants ; vòmits autoinduïts i dietes restrictives o dejunis .

 En relació amb la imatge corporal
• Preocupació excessiva pel cos o la figura ; consideració que l'aspecte físic té molt valor com a mitjà per aconseguir l'èxit en qualsevol àrea de la vida ; excessiva adhesió als estereotips culturals , i dependència a certes revistes i els seus consells sobre dietes .

En relació a l'exercici físic
• Pràctica d'exercici físic en excés i mostra de nerviosisme si no es fa. Ús de l'exercici físic per aprimar .

En relació al comportament
• Insatisfacció personal constant, estat depressiu i irritable, canvis d'humor freqüents, disminució de les relacions socials amb tendència a l'aïllament, augment aparent de les hores d'estudi, visites regulars a pàgines web, blocs ....

Com ajudar al seu fill/a amb TCA?

El primer i més important de tot és mantenir la calma i buscar suport en l'àmbit familiar i sanitari més proper. 

Abans de parlar amb el seu fill / a :

• Informeu-vos dels recursos disponibles en l'entorn on viu .

• No oblidi que el TCA és una manera desesperada per part del seu fill / a, d'intentar fer front a problemes que li fan patir, però que no comunica o que fins i tot ella / el  mateix / a desconeix

• Trieu el lloc i moment adequat per parlar

• Un cop establert el contacte, delegar temps i espai per reflexionar

• Si el seu/va fill/a no reconeix el problema o s'enfada , mantingui la calma . Li pot fer falta més d'un intent per aconseguir un acostament real

• Deixeu les notícies dures i els aspectes relacionats amb la dieta al professional del TCA. 

• Mantenir-se en el paper de pare o mare de suport

Tingueu en compte que els TCA poden produir complicacions físiques i psicològiques serioses . Acudeixi a un especialista en TCA que li pugui orientar sobre l'estratègia més adequada al seu cas .

Per a més informació, el nostre Servei de Salut Mental el pot ajudar. Fes clic aquí

07 mayo 2014

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) son un grup de discapacitats del desenvolupament provocats per un problema en el cervell. Els científics coneixen amb exactitud les causes d’aquest problema. Els TEA poden afectar el funcionament de les persones a diferents nivells, de manera molt lleu a greu. En general, no es pot notar diferencia en el aspecte d’una persona amb TEA, però és, probable que tingui diferents maneres de comunicar-se, interactuar, comportar-se i aprendre. Les aptituds mentals i la capacitat d’aprenentatge poden variar, trobant-nos persones talentoses fins a persones amb problemes seriosos.

El trastorn autístic és el tipus de TEA més conegut, tot i així existeixen molts tipus com, per exemple,  el síndrome d’Asperger.

Els nens amb TEA pot ser que:

-No senyalin objectes per mostrar interès.
-Tinguin problemes per relacionar-se amb altres persones o no estiguin interessats en elles.
-Evitin el contacti visual i prefereixin estar sols.
-Tinguin problemes per entendre els sentiments d’altres persones.
-Presentin ecolàlia, és a dir, repeteixin paraules o frases que se li han dit i no responguin amb la forma normal del llenguatge.
-Repeteixin les mateixes accions una i altra vegada.
-Tinguin problemes per adaptar-se a canvis en la rutina.
-Reaccionin de manera estranya a com oloren les coses, ses veuen, es senten, sonen.....

En definitiva, és un trastorn que es pot diagnosticar i tractar. Un nen/a amb TEA requereix d’una atenció especial i pot arribar a fer vida normal en funció del grau de TEA que tingui. 

Per a més informació pots fer clic aquí

24 abril 2014

La personalitat pot definir-se com el conjunt de trets emocionals i conductuals que caracteritzen a la persona en la seva vida diària i que són relativament estables i predictibles. Quan aquest conjunt suposa una variant que va més enllà de l'habitual en la majoria de persones, i els trets de personalitat són inflexibles, desadaptatius i causen una deterioració funcional significativa o un malestar personal, és quan es pot diagnosticar un trastorn de la personalitat, sempre que el conjunt de trets sigui permanent en el temps i s'estengui cap a una àmplia gamma de situacions diferents.

Evidentment no són trastorns aquells trets de personalitat que sorgeixen com resposta a estressants específics i transitoris de la vida.

Els trastorns de la personalitat en la classificació diagnòstica del DSM IV- R estan estructurats en tres grups: 

Grup A: paranoide, esquizoide i esquizotípica. Les persones amb aquests trastorns solen ser considerades com rares o excèntriques. 
- Grup B: antisocial, narcisista, histriònic i límit. Aquestes persones solen presentar una clara inclinació al dramatisme, són emotives i inestables. 
- Grup C: per evitació, per dependència i l'obsessiu compulsiu. Les persones amb aquest tipus de patologia solen ser ansioses i temoroses. 

Alguns trets de personalitat tenen causes genètiques i biològiques, i uns altres estan molt més relacionats amb causes d'aprenentatge i ambientals.

Per a més informació fes clic aquí

16 abril 2014



A QUI ÉS APLICABLE?

Els tractaments desenvolupats a Ergodinámica són aplicables a qualsevol persona amb problemes mecànics, que es manifesten tant en peus, extremitats inferiors (cames) o columna vertebral (esquena), independentment de la seva edat.

Tant en nens, adults, com en persones grans amb alteracions de columna, així com de les extremitats inferiors, o amb dificultat de mobilitat o de manteniment de l'equilibri, ja sigui estàtic o dinámic.

En persones que, a causa de la seva activitat laboral, bé per haver de romandre de peu durant moltes hores o per l'obligació de passejar constantment, pateixen dolors de columna vertebral o cames, dolors musculars, cansament excessiu, etc ...

En esportistes de qualsevol disciplina, amateur o professional, en què les extremitats inferiors exerceixin força contra una superfície i en què sigui necessari córrer, pedalar, saltarcontra una superfície y en les que sigui necessari córrer, pedalar, saltar... A més a més de tractar patologies i lesions repetitives, es pot arribar a optimitzar el rendiment físic.

Per a més informació o reservar cita fes clic aquí