Existeix, certa dificultat en establir l'interval ideal de temps, que s'ha d'utilitzar per fer les mamografies sobretot en el grup d'edat de 40 a 50 anys.
És en aquest grup és on els estudis poblacionals no han demostrat utilitat en la supervivència global, és a dir no viuen més les dones que es fan mamografies en aquest grup d'edat.
El que no implicaria cap problema si la mamografia no tingués algun risc associat. Hi han riscos relacionats amb la prova, el primer a tenir en compte és que la mamografia no és la eina ideal per al diagnòstic precoç, encara que sigui l'única amb que es compta, ja que té uns índexs baixos de sensibilitat i especificitat, és a dir que amb més freqüència de la que voldríem diu que hi ha malaltia on no n'hi ha i que no hi ha malaltia quan sí que n'hi ha, per això es realitzen estudis repetits.
Aquests índexs augmenten si les mames són més fermes, o denses, d'allí que les pobres pacients que porten una condició fibroquística, sovint s'han de realitzar mamografies més freqüents, i són sotmeses a més procediments, les mames en si mateixes són més denses a mesura que la dona és més jove, restant utilitat a la prova, d'allí que no sigui recomanable fer-la com a eina de diagnòstic precoç (en pacients que no tinguin símptomes) en pacients joves.
Els nostres coneixements sobre el càncer avancen a passos agegantats, sabem cada vegada més d'aquesta malaltia, així bé sabem que un tipus de càncer de mama anomenat ductal in situ, sol tenir una evolució benigna almenys de dècades i potser mai causi malaltia invasiva. Sabem a més que la malaltia invasiva pren lustres en desenvolupar-se, la qual cosa serveix per establir l'interval de les proves de diagnòstic precoç.
Hi ha un altre factor que s'ha de tenir en compte, la radiació per sobre la glàndula, que és acumulativa, i encara que es donen dosis molt baixes, s'ha de tenir en compte que una pacient rebrà dosis acumulatives per sobre las seves mames, durant gairebé 20 anys, i encara que les dosis repeteixo, són baixes, no és un factor menyspreable a l'hora de prendre una decisió sobre l'interval de temps entre prova i prova. A més mentre més jove és la dona, major és la quantitat de estrògens que porta i causa certa preocupació l'exposició a radiació durant la anomenada "finestra estrogènica", els estrògens són hormones amb reconeguda activitat predisponent a patologia en la mama.
Aquesta baixa sensibilitat i especificitat de la mamografia, aporta a més la necessitat de realitzar major nombre de procediments addicionals, per confirmar la presència de malaltia, el que fa que gairebé es realitzen entre 600 i 900 procediments invasius, en el grup d'edat de menors de 50 anys, per detectar un procés neoplàstic. Això és, se'l dirà a sis-centes dones que potser tinguin un càncer i s'hauran de fer proves que trigaran unes quantes setmanes, puncions, o cirurgia, i no tindran res, per cada una que sí que la tindrà, en un estat que gairebé, no afectarà la seva supervivència.
Òbviament qualsevol persona que tingui aquesta malaltia, la vol fora del seu cos, però, s'ha d'entendre que aquest diagnòstic precoç comporta certs riscos.
Les darreres recomanacions dels experts, són que s'expliquen aquests riscos a cada pacient en particular i que sigui ella mateixa la que decideixi de manera informada, en quin interval de temps vol fer-se les mamografies. A la llum dels coneixements actuals, sembla encertat fer entre tres i quatre mamografies en el grup d'edat dintre 40 a 50 anys, en dones asimptomàtiques i sense factors de risc.
Òbviament si es fan més mamografies es detectaran més càncers, però això implicarà un major nombre de procediments innecessaris.
Aquest article té la funció d'informar de manera general i no substituiex, de cap manera, el consell del seu metge de confiança.
Per Julián Alberto López
Ginecòleg del Centre Mèdic
Per a més informació i/o concertar visita, fes
clic aquí
