L'hàbit de succió és un reflex natural de l'ésser humà usat per a la supervivència en els primers anys de vida, que es realitza des de la gestació. Per tant és normal i sa que durant els primer anys de vida el pacient realitzi aquest reflex. No obstant això és un hàbit que ha d'anar desapareixent amb el temps fent que els ossos i músculs de la cara i la boca s'adaptin a les noves etapes de la vida i a les noves necessitats pròpies del desenvolupament del nen formant part de la seva maduresa com a ésser humà.
L'alimentació per mitjà de la succió és necessària i dins d'aquestes la millor és la del pit matern; pels nutrients que aquesta aporta i pel contacte que el nounat té amb la mare. En els casos en què aquesta no es pugui realitzar, la lactància materna es farà mitjançant fórmules amb ajuda d'un biberó sent aquesta també correcta i sana. En tots dos casos s'ha de tenir en compte que durant la presa nocturna i quan no hi ha una higiene correcta, la fermentació de les begudes pot ocasionar càries precoç o denominada càries per biberó, afectant des de primerenca edat les dents de llet.
A partir dels 6 mesos el nounat començarà de manera intercalada a provar noves maneres de nodrir-se començarà a adaptar-se a un altre tipus d'aliments, però és només a partir dels 18 mesos d'edat que el nounat entra en una fase de maduresa per començar a deixar l'hàbit de succió i deixar que els músculs facials es desenvolupin i fer el canvi cap a una nova forma d'alimentar-se. A partir d'aleshores, l'hàbit hauria d'anar desapareixent i deixar de realitzar-ho per complet als 2 anys d'edat per permetre el correcte desenvolupament del paladar, les dents i la boca en general.
La succió de xumet o dit aporta al nounat una sensació de benestar pel que és també correcta i en ocasions necessària però és la que més hem de tenir controlada ja que sol ser la que s'arrela amb major força i durant major temps pel que es tornen perjudicials per a la salut dental del nen. Sent en tots els casos el xumet el més fàcil d'eliminar i no el dit.
Les conseqüències d'un hàbit de succió arrelat són; càries, oclusió dolenta (no tancar la boca correctament), respiració oral i fins i tot donar origen a altres hàbits com posar la llengua entre mitjà de les dents, succió de llavi inferior,menjar-se les ungles.
És de gran importància i ajuda visitar a l'odontopediatra cada sis mesos per a control general de la salut dels petits i guiar de forma correcta el camí per a una salut dental adequada.
Per a reservar hora o per a més informació, faci clic aquí!
