Mesures d'orientació per al pacient al·lèrgic

Què és l’Al·lèrgia?

L'al·lèrgia és una alteració dels mecanismes de defensa immunitaris de l'organisme. L'al·lèrgic té una predisposició a reaccionar de manera diferent als no al·lèrgics davant diverses substàncies amb les quals estem habitualment en contacte.

Aquestes substàncies anomenades al·lèrgens o antígens, són summament variades: aliments, medicaments, alguns cosmètics, substàncies que penetren a l'organisme pel nas i els bronquis (pols, pol·lens, fongs de la humitat) etc ..

En l'organisme, a més dels anticossos que el defensen de les infeccions, hi ha altres tipus, com els anticossos IgE, que habitualment estan augmentats en els al·lèrgics i que són els responsables dels símptomes al·lèrgics.

Com es manifesten les malalties al·lèrgiques?

El lloc de l'organisme en què es produeix la reacció al·lèrgica es denomina òrgan de xoc. Segons quin sigui l'òrgan de xoc es produiran les diferents malalties al·lèrgiques. Els problemes més freqüents que veiem a les consultes d'al·lèrgia són:

Malalties al·lèrgiques de les vies aèries:

- Rinitis al·lèrgica

- Asma al·lèrgica

Altres malalties al·lèrgiques:

- Èczema de contacte

- Al·lèrgia per picada d'himenòpters

- Al·lèrgia per aliments

- Al·lèrgia per medicaments

Com es diagnostica una al·lèrgia?

En essència les proves d'al·lèrgia són un intent de reproduir el que se suposa ocorre en el nostre organisme, quan aquest pateix un episodi d'al·lèrgia. Per això s'han desenvolupat diferents tipus de proves que ajuden a diagnosticar la malaltia.

Les proves cutànies consisteixen en introduir a la pell un petita quantitat del lergen (pòl·lens, àcars, floridures, etc.) Mitjançant diverses tècniques, sent el prick test la més utilitzada, i esperar per comprovar si existeix o no reacció (inflor, enrogiment ... ..). Les proves epicutànies o del pegat són una tècnica ideal per identificar els agents responsables de l'èczema de contacte, i consisteixen en aplicar petites quantitats del producte sospito mitjançant un suport que s'adhereix a l'esquena del pacient. I els resultats es llegeixen als dos, tres i fins i tot als quatre dies de la seva col·locació.

Existeixen així mateix, mètodes de laboratori més sofisticats (diagnòstic in vitro) que permeten estudiar en sang el comportament exagerat del sistema immunitari.

Com es tracten les al·lèrgies?

El tractament de l'al·lèrgia és múltiple i inclou diferents possibilitats:

- Evitar l'al·lergen

- Tractar els símptomes

- Utilitzar immunoteràpia

I els símptomes com es tracten?

Existeixen gran quantitat de fàrmacs que aconsegueixen alleugerir els símptomes produïts per l'al·lèrgia. Aquest tractament és el més comú i rep el nom de tractament simptomàtic. Aquí trobem els medicaments antihistamínics, els corticoides, els descongestionants, etc.

Aquest tipus de tractament és capaç d'alleujar ràpidament els símptomes de la malaltia al·lèrgica produint una millora important en els símptomes, però no faran que desaparegui la causa de la malaltia, pel que serà necessari prendre'ls de forma constant, i especialment en la època de pol·linització.

Llavors, ¿com es pot actuar sobre la causa de la malaltia?

Per actuar sobre la causa de la malaltia, i no només sobre els seus símptomes, existeix el que s'anomena la immunoteràpia (vacunes al·lèrgiques).

La immunoteràpia consisteix a administrar petites i repetides dosis de l'al·lergen responsable, per aconseguir que el cos arribi a tolerar-ho. Aquest tractament a diferència dels medicaments simptomàtics, no només produeix la disminució dels símptomes, sinó que a més aconsegueix alterar el curs natural de la malaltia i mantenir la prevenció dels símptomes al llarg del temps. Això vol dir, que fins i tot després de finalitzat el tractament el cos seguirà tolerant al·lergen.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) així ho considera i reconeix la immunoteràpia com l'única manera d'abordar la causa de l'al·lèrgia i alterar el curs natural de la malaltia.

La immunoteràpia fins i tot s'ha mostrat efectiva en la prevenció del desenvolupament de noves al·lèrgies o asma.

Inicialment la immunoteràpia, estava només disponible en forma d'injeccions (immunoteràpia subcutània), però en l'actualitat s'ha desenvolupat la immunoteràpia sublingual que consisteix en l'administració del lergen mitjançant gotes sota la llengua.

Dr.Ll.M.Tubella Martí

Al·lergòleg Centre Mèdic Calella

Read More

Saps la diferència entre un estirament analític i un de global?

Majoritàriament, trobarem a moltes persones al gimnàs, a casa, a l’aire lliure practicant tota mena d’esports i els veurem realitzant algun que altre estirament muscular al finalitzar la seva sessió. Però saps la diferència  entre estirar per exemple uns “isquiotibials”(part posterior de la cuixa) de manera analítica i una altra de global?

A continuació et responc...

Cal tenir en compte, que quan estirem un “isquiotibial” de forma analítica, estem treballant sobre l’extensibilitat d’un dels seus ventres musculars i no dels tres ventres dels quals està compost. Per tant, no arribem a estirar-lo al 100% i no acabarà de ser del tot efectiu. El que passa amb un estirament global i aquí es on trobem la gran diferència es que, a  l’estirament global treballem sobre cadenes musculars.

Exemple d'Estirament Glogal Actiu (SGA)

Tots els músculs formen part de cadenes musculars que treballen sinèrgicament (alhora) amb altres cadenes i es complementen. Si estirem un ventre muscular d’un isquiotibial no estirem les altres dos porcions, per tant, és envà l’estirament. Necessitem estirar la cadena muscular de la qual forma part l’isquiotibial, és a dir, la cadena  posterior formada pel tríceps (bessons), isquiotibials, quadrat lumbar, paravertebrals i així, l’estirament serà el 100% efectiu.    

El cos humà no es mou de forma aïllada per parts, sinó, gràcies a l’acció global de diferents músculs i articulacions. Si a tot aquest treball li sumem una contracció isomètrica (en posició més excèntrica durant l’allargament) i el posicionament (una determinada postura de RPG o SGA) de totes les articulacions i/o músculs involucrats a la cadena muscular, aconseguirem protegir els  segments i realitzar un correcte estirament miotendinós.

Per a la realització d’aquests tipus d’estiraments globals et proposo la utilització de “L’Stretching Global Actiu”amb el qual obtindràs un major nombre de beneficis.

Properament explicarem en què consisteix Stretching Global Actiu ( SGA).

  

Paula Gordillo Carpinell (Col.9143)

Fisioterapeuta Centre Mèdic Creugroga

Read More

Autoestima

Que és l’autoestima? L'autoestima és la valoració que fem de nosaltres mateixos, basada en tots els pensaments, sentiments, sensacions i experiències que hem anat recollint al llarg de nostra vida.

Aquesta valoració no és estàtica o permanent, sinó que es modifica durant tota la vida, com a resultat de les noves experiències d'interacció amb el món físic i social. Per tant, l'autoestima no ens ve donada des del naixement, sinó que es va formant (i consolidant) a partir de les nostres relacions amb els altres i de la imatge que els altres ens projecten en aquestes interaccions.

Tots necessitem tenir una autoestima saludable, independentment de nostre sexe, edat, cultura, treball i objectius a la vida. Les persones que es troben bé amb si mateixes solen sentir-se a gust amb la vida,  capaços d'afrontar i resoldre amb seguretat els reptes i les responsabilitats que aquesta els planteja. Per contra, la baixa autoestima és una font permanent d'inseguretat i insatisfacció personal i es considera com un important factor de risc per al desenvolupament de nombrosos problemes psicològics com ara trastorns de l'alimentació, depressió, ansietat, etc.

Com millorar l’autoestima? La intervenció en el desenvolupament i millora de l'autoestima es basa en la concepció multidimensional explicada anteriorment i implica entrenar en habilitats sociopersonals que incloguin el pla conductual (què fa o diu la persona), cognitiu (pensaments i concepcions personals) i emocional (quins sentiments i emocions experimenta). Per aconseguir-ho, és útil emfatitzar, entre d'altres, els següents aspectes:

- El coneixement de si mateix, pel que fa a sentiments, desitjos, pensaments,aptituds, etc.

- La autoacceptació, és a dir, el reconeixement de si mateix amb les vàlues i limitacions, que es resumeixen  en "negar-se a desestimar qualsevol aspecte de si mateix". Per això es recorre a tècniques d'interacció grupal i la visualització.

- Els estils cognitius distorsionats i les formes de rebatre aquests pensaments irracionals.

- La resolució adequada de les situacions problemàtiques.

- El foment de l'activitat i les activitats agradables.

Meritxell Bellatriu

Psicòloga  Col. Núm. 13811

Read More

Psicologia Esportiva: planifica els teus objectius!

"Enderezaste tus pasiones hacia tu meta suprema; entonces se convirtieron en tus virtudes",  Friedrich Nietzsche.

En l'esport, igual que a la vida, cal plantejar-se objectius i metes, per poder enfocar-nos cap allò que volem aconseguir i per sentir-nos realitzats. Aquests ens ajuden a dirigir el nostre esforç, compromís cap al que volem aconseguir. Tanmateix, ens ajuden a incrementar el nostre rendiment i a motivar-nos en el nostre dia a dia.

Però, com hem de realitzar l'establiment d'objectius? Per a això, seria desitjable plantejar-se el què vull aconseguir, quan i com ho aconseguirem. Aturar-se en aquests punts, abans de començar la temporada o abans d’una competició determinada, és un temps ben invertit, i ens ajudarà a desenvolupar estratègies.

Els objectius han de ser concrets, realistes i difícils d'aconseguir, encara que no han de superar la nostra capacitat per aconseguir-los. És a dir, aquests objectius han d'estar per sobre del nostre nivell actual però valorar tenir els recursos suficients per aconseguir arribar-hi. Els objectius han d'estar plantejats en positiu. L'esportista ha de comprometre’s fermament a ells. Si no estem suficientment compromesos amb aquests objectius, no els assumim i, per tant, segurament, no els assolirem. Cal implicar-se activament en allò que un vol aconseguir.

Quan ens marquem objectius és important fixar-se un termini (curt, mitjà i llarg), en funció de quan valorem poder haver-los aconseguit, partint de la nostra situació actual. Aquesta apreciació s’ha d'establir d'una manera realista, estant aquests terminis dins les nostres possibilitats.

Existeixen els objectius centrats en el resultat (o de conseqüència) i els centrats en el procés (o de realització). Els objectius de resultat són aquells que es refereixen a la finalitat última (per exemple, quedar entre els deu primers, guanyar), aquests no depenen únicament de nosaltres sinó també de l'execució d'altres. Per contra, els objectius de procés es centren en aspectes concrets que tenen a veure amb la nostra execució (per exemple, millorar la concentració) i depenen directament de nosaltres.

Cal tenir objectius per motivar-se, els objectius de realització ens ajuden a concentrar el nostre esforç, compromís, la nostra atenció, dia a dia, entrenament a entrenament, en allò que volem aconseguir.

Un cop clars els objectius que ens hem marcat, de conseqüència i de procés, hem d'establir com els aconseguirem, és a dir, quina tècnica o estratègia seguirem per assolir-los.

L'ús de registres (per exemple, en forma de taula) ens ajudarà a plasmar els nostres objectius, les tècniques / estratègies utilitzades per aconseguir-los, el temps estimat que creiem adequat per aconseguir aquests objectius i, sobretot, valorar si en arribar a les dates marcades hem aconseguit els nostres objectius o no. Així mateix, en el mateix registre, reflectirem el motiu del no assoliment d'aquests objectius. Això ens ajudarà a reflexionar el perquè no s'han aconseguit (per exemple, no he aconseguit aquest objectiu perquè m'he lesionat, no he entrenat adequadament sobre aquest objectiu).

Per a més informació i/o concertar cita, pots fer clic aquí!

Meritxell Bellatriu

Psicòloga de l'esport

Col Núm 13811

Read More

La importància d'anar al Dentista

És probable que t'hagis fet aquesta pregunta moltes vegades amb la idea d'evitar d'anar al dentista. Aquestes visites són temudes per molta gent, però en realitat són necessàries per tenir una bona salut oral. No tinguis por! Visitar el teu dentista és importantíssim per mantenir un somriure sa i radiant.

Amb les revisions odontològiques sistemàtiques es prevenen els problemes dentals i de les genives, per tal raó visitar el dentista és una bona mesura per mantenir la salut i l'estètica.

"Què pot fer el dentista per mi?" Val la pena fer-li una visita. Per comprendre la importància de l'odontologia preventiva, cal entendre què tracten de prevenir els dentistes.

Abans de l'aparició de l'odontologia moderna, la gent solia experimentar dolor i pèrdua de peces dentals des de la seva joventut. Tenir les dents tacades o mal alineades, o fins i tot haver-les perdut, retreia a moltes persones.

Les que ja no tenien dents en la seva vellesa no podien mastegar i, com a conseqüència, patien desnutrició i morien prematurament. En l'actualitat, la majoria dels que van al dentista es lliuren del dolor, conserven les dents tota la vida i lluïxen una atractiva somriure. Com ha aconseguit l'odontologia assolir aquestes tres fites notables?

L'odontologia preventiva, que se centra principalment en l'educació i en les revisions regulars, ha estat un factor clau per evitar el dolor i la pèrdua de peces dentals.

Com comencen els problemes dentals?

El dentista pot estalviar-nos el turment del dolor i la pèrdua de dents. Amb la col·laboració del pacient, l'especialista intenta contrarestar els efectes de la placa, una fina pel·lícula de bacteris que s'enganxa a les dents.

Els bacteris s'alimenten i multipliquen gràcies a les partícules de menjar; transformen el sucre en àcids que ataquen l'esmalt dental i fan que es torni porós. Amb el temps, es produeix la càries quan l'esmalt porós s'ensorra i origina una cavitat o forat. En aquesta etapa no hi ha malestar, però quan la infecció arriba a la cavitat pulpar de la dent, sol presentar un dolor agut.

Els bacteris que formen la placa tenen una altra manera de turmentar. Si no s'elimina bé mitjançant raspallat, la placa s'endureix i forma un dipòsit calcificat anomenat càlcul, o tosca, que pot fer que les genives s'inflamin i se separin de les dents formant un buit on s'acumulen restes de menjar, un festí per els bacteris que poden infectar les genives.

La saliva proporciona certa protecció contra aquest atac doble dels bacteris. Sigui que s'hagi pres un àpat complet o només una galeta, la saliva necessita entre quinze i quaranta-cinc minuts per eliminar les partícules de menjar i neutralitzar els àcids presents a la placa dental. La quantitat de temps dependrà de quant sucre o restes d'aliments s'hagin enganxat a les dents.

Aparentment, durant aquest interval és quan la dentadura es veu afectada. Així, l'abast del dany no depèn de la quantitat de sucre ingerit, sinó de la freqüència amb què es prenen menjars i mossets dolços. Com el flux de saliva es redueix durant el son, una de les coses més destructives que un pot fer-li a les seves dents és anar-se'n al llit sense raspallar després d'haver ingerit menjars o begudes ensucrades.

Per a més informació o demanar cita amb la Clínica Dental, pots fer clic aquí

Read More