Què és la fòbia social?

La fòbia social és una por irracional i desproporcionada en situacions d’interacció social. La persona que pateix fòbia social creu que actuarà de manera ridícula, vergonyosa, inadequada o humiliant, és a dir, pensa que patirà situacions catastròfiques sobre la seva pròpia actuació.

Tipus de Fòbia Social

  - Fòbia Social Generalitzada: implica que s’experimenta por i ansietat en la majoria de les situacions on hi ha interacció social.

 - Fòbia Social Específica: aquesta es dóna quan les situacions que provoquen ansietat són molt concretes, com per exemple, parlar en públic o quan s’està sent observat mentre es fa alguna acció específica.

Les persones amb fòbia social experimenten quasi bé sempre símptomes d’ansietat a les situacions que ells temen. Els més comuns són:

 • Palpitacions

 • Tremolors

 • Sudoració

 • Sentir l’estómac regirat

 • Falta d’aire

 • Confusió 

 • La fòbia social és un problema molt més comú del que en realitat es creu. Es calcula que és un problema que es presenta entre un 3% i un 13% de la població, tot i que aquestes dades no queden molt clares. 

 • A diferència de la resta de fòbies, aquesta es presenta en igualtat de freqüència entre homes i dones. És generalment hereditària i sol començar a l’adolescència o com a molt tard, abans dels 25 anys. Tot i que es diu que aquesta fòbia és hereditàri,a es creu que hi ha un seguit de factors que poden activar-la i per tant que es manifesti. Per exemple: experiències negatives o frustrants en situacions socials...

Conseqüències negatives de la fòbia social

• Baix rendiment laboral o acadèmic si exigeixen interacció social o actuacions en públic.

• Menor contacte social i menys amistats, amb menor probabilitat d’establir relacions íntimes i de parella.

• Freqüents problemes de parella i familiars per la participació en activitats socials.

• Menors ingressos i nivell socioeconòmic.

• Dependència de substàncies (alcohol, tabac, ansiolítics...)

• Pitjor qualitat de vida.

• Baixa autoestima, sentiments d'inferioritat... Tot i que alguns malalts no tenen una mala impressió d’ells mateixos creuen que són els demés que tenen una mala impressió d’ells. 

Article cedit pel nostre Servei de Salut Mental i Logopèdia. Fes clic aquí per a més informació

Read More

Tècniques de Relaxació

Els Beneficis

1. Millorar l’autocontrol emocional.

2. Tenir una actitud mental positiva.

3. Incrementar la memòria.

4. Combatre l’ansietat, la depressió , l’estrès o les fòbies.

5. Eliminar la tensió física.

6. Combatre l’insomni.

7. Prevenir la hipertensió o l’infart.

Els Mètodes

Existeixen diversos mètodes, com la imatgeria temàtica (imaginar paisatges, colors, etc.), la meditació, la relaxació progressiva (exercicis de tensió-relaxació de grups musculars), la respiració...que sovint es combinen durant les sessions de relaxació perquè cadascun actua d’una manera concreta en la persona, bé físicament, bé mentalment.

Etapes per a la Pràctica

• Triar una de les dues posicions: estirat o bé assegut.

• Tancar els ulls.

• Fer tres respiracions profundes.

• Iniciar els exercicis de tensió – relaxació.

• Repassar mentalment tot el cos i relaxar aquelles parts que encara estiguin tenses.

• Visualitzar paisatges o situacions agradables així com colors que evoquin a la tranquil•litat, harmonia....

• Desfer la visualització.

• L’acabament de la relaxació no s’ha de fer de forma brusca perquè pot alterar el sistema nerviós. Per això s’ha de:

- Prendre consciència que sortirà de l’estat de relaxació.

- Fer dues o tres respiracions abdominals.

- Començar a moure el cos per anar activant la circulació sanguínia.

- Obrir els ulls i aixecar-se lentament.

Una Respiració correcta

Totes les cèl·lules del nostre cos per funcionar bé necessiten oxigen, si no, el nostre organisme va perdent vitalitat, apareix fatiga crònica, ansietat, depressió, etc. Per evitar-ho, és necessari aprendre a respirar adequadament per obtenir una bona oxigenació sanguínia.

La millor Forma de respirar

La respiració profunda o diafragmàtica és la més beneficiosa.

Habitualment, les persones fan aquest tipus de respiració de forma espontània. Per realitzar-la, s’ha d’agafar aire pel nas i enviar-lo a la part inferior dels pulmons, notant com l’abdomen s’infla. Després, a poc a poc, s’anirà expulsant l’aire inspirat per la boca.

Freqüència de practicar les tècniques de relaxació

S’han de practicar com a mínim un cop al dia perquè aporten un benefici immediat i també a llarg termini, i aprendre a aplicar-les per autocontrolar-se abans, durant i després d’aquelles situacions que generin tensió.

Article cedit pel Servei de Salut Mental i Logopèdia

Centre Mèdic Creu Groga

Per més informació fes clic aquí

Read More

Detecció precoç en el Melanoma

Melanoma

En la pell tenim unes cèl·lules anomenades melanòcits que produeixen un pigment , la melanina, que dona el color moreno i que serveix per protegir-nos de les radiacions solars.

Què són els melanomes?

Els melanomes són tumors malignes que apareixen sobre  els melanòcits

Incidència

Són els càncers que més morts produeixen de tots els càncers de pell encara que constitueixen menys del 2% d’aquests tumors. 

La seva incidència ha anat augmentant en els darrers 30 anys. En Espanya es diagnostiquen  uns 3.600 cada any i es pot considerar que tenim una incidència alta sobretot a partir de la dècada dels 90.

Factors de risc

Un factor de risc és qualsevol cosa que afecti la seva probabilitat de tenir una malaltia.

Respecte al melanoma els factors de risc són:

 - Les radiacions ultraviolades per exposició inadequada al sol.

 - La presència de pigues. 

 - La majoria no ens donaran cap problema però s’han d’anar controlant perquè en algun cas poden transformar-se en melanoma

 -Tenir la pell molt blanca.

 -Antecedents familiars de melanoma. Aproximadament un 10% de persones que tenen melanoma tenen antecedents familiars d’aquesta malaltia

 - Haver tingut abans un melanoma

Símptomes

Els melanomes no solen ser dolorosos. 

El primer senyal sol ser un canvi en el tamany, forma, color i sensació d’una piga.

També pot ser l’aparició d’una nova piga, negra o anormal

És necessari consultar amb el metge quan s’observin canvis en una piga. 

La regla ABCD ens pot ajudar a diferenciar un melanoma d’una piga normal.

A- Asimetria. La meitat d’una piga no és igual a l’altra meitat

B- Irregularitats dels costats : els límits són irregulars, dentats

C- Color. Els colors més perillosos són els vermellosos, blavosos o blancs sobre lesions negres.

D- Diàmetre.Quan la piga medeix més de 6 mm o augmenti el seu tamany

Diagnòstic

És important autorevisar-se la pell una vegada al mes per poder detectar canvis de les pigues ja existents i l’aparició de noves.

Revisions per part del metge. En cas d’observar una piga sospitosa sovint s’utilitza una tècnica anomenada dermatoscòpia ( microscopia d’epiluminiscència (ELM) o microscopia de superfície) per observar àrees de la pell amb més claretat.

En cas sospitós s’haurà de fer una biòpsia.

Pronòstic

La supervivència del melanoma ha millorat en els darrers anys degut a que es diagnostiquen abans. D'aquí la importància de detectar-lo en fases inicials.

Aproximadament el 90% de les dones i el 74% dels homes sobreviuen més de 5 anys. Això són xifres globals sense tenir en compte edat, tipus i fase en que s’han diagnosticat.

Prevenció

No exposar-se en excés al sol. Prendre el sol primeres hores del matí i darreres de la tarda i fer-ho amb protecció solar.

El color de la pell és important per determinar el risc de melanoma. Per exemple, el risc de tenir un melanoma es 20 vegades major en persones de raça blanca que en les de raça negra. Dintre de la raça blanca el risc varia en funció del fototipus.

El fototipus de cada persona depen de la capacitat per posar-se moreno , del  color de la pell, cabells, i dels ulls. Les personas que és cremen més amb el sol, que quasi mai es posen morenes amb el sol, tenen un fototipus baix i més risc de melanoma.

Els fototipus més comuns són: 

  

És important doncs fer una prevenció adequada i fer un diagnòstic en fases inicials. Així protegir-se correctement del sol i fer revisions de la pell són fonamentals per millorar la incidència d’aquest tumor i el seu pronòstic.

Dr. Joaquim Monfort

Servei de Medicina General

Read More

10 consells per evitar l’estrès post vacacional

1.- DESCANS ABANS DE TORNAR A LA RUTINA: és aconsellable no allargar les vacances fins el dia abans de començar a treballar.

2.- HORES DE SON I SABER RELAXAR-SE: Dormir, una mitjana de 8 hores i practicar relaxació amb continuïtat en els moments en que el cos i la ment necessitin un respir.

3.- CONÈIXER ELS LÍMITS:  Saber seleccionar les activitats prioritàries quan no es pot fer tot.

4.- NO ANALITZAR CONTINUAMENT ELS PROBLEMES O LES ALTERNATIVES: Això provoca estrès.

5.- DEIXAR LA FEINA A L’OFICINA: Saber desconnectar proporciona benestar durant les estones lliures de les que disposem.

6.- EXPOSAR-SE POC A POC A LES SITUACIONS QUE PRODUEIXEN PÀNIC: Aprendre a dir no, ser sociable, delegar, demanar ajuda.

7.- PETITA PAUSA PER L’HORA DE MENJAR: Convé utilitzar el temps per menjar com a moment de descans i aprofitar per fer vida social o familiar.

8.- ESPORT I OCI: La pràctica moderada d’algun esport o exercici físic ajuda a la relaxació.  També és convenient desenvolupar alguna activitat d’oci que sigui compatible amb la feina.

9.- L’AGENDA:  L’organització del temps i de totes les activitats establint horaris és fonamental per poder descansar, no estar preocupat, no patir sobresalts  o oblits importants.

10.- UNA ACTITUD OPTIMISTA I POSITIVA: Reforçar les conductes positives de les persones del nostre entorn, amb aprovacions, alabances o petits detalls. I, a la vegada, corregir les conductes negatives.

Servei de Salut Mental i Logopèdia Creugroga
Per a més informació aquí

Read More

Posar límits als nostres fills

Posar límits als fills, és bàsicament una qüestió d'actitud dels pares. És a dir, és important que tinguem clar com a pares els valors en els quals volem educar els nostres fills, ja que aquests valors ens portaran a establir les normes i els límits que regiran la nostra llar. 

Si volem educar en el respecte, no deixarem que el nostre fill pegui els altres nens; si volem educar en l'austeritat, no cedirem a tots els capricis del nostre fill; si volem educar en l'autonomia, insistirem en que el nostre fill reculli les joguines, es vesteixi sol, arregli la seva habitació, etc. Per tant, a la pregunta de quan començar a posar límits, contestaríem que ha de ser un tema inherent al nostre tracte amb els infants, sempre evidentment adequant-nos a la seva edat i situació. Ja de ben petits els nens i les nenes necessiten unes normes bàsiques i clares que els permetin interaccionar amb l'entorn, i necessiten d'uns pares que els ajudin a anar-les incorporant (encara que això suposi aguantar més d'una rebequeria, haver de repetir les coses moltes vegades o mediar en més d'un conflicte). 

Cal mantenir-nos ferms en el compliment d'aquestes normes, però alhora ser prou flexibles per adaptar-les quan sigui convenient (no exigirem el mateix si el nen està malalt, o és un dia de festa, o torna cansat d'una excursió, etc.). També és important tenir present que, en la mesura del possible, cal explicar el perquè dels límits que posem ("has d'anar a dormir a les 21:00h perquè si no demà tindries son a l'hora d'anar a l'escola") i evitar al màxim el "ho has de fer perquè ho dic jo". Al principi l'infant farà les coses a demanda nostra, però poc a poc, a mesura que vagi creixent, és important que vagi internalitzant i fent-se seu aquest conjunt de normes per tal d'anar esdevenint autònom. Arribarà un moment que pactarem amb el fill els límits i això també l'ajudarà a fer-se’ls seus i complir-los.

Una reflexió final: els límits són necessaris pel desenvolupament harmoniós de l’ infant perquè li donen seguretat i protecció i són una referència a tenir present quan afronta situacions noves. Així mateix, acceptar que existeixen límits als seus desigs, fa que l' infant vagi sent capaç de tolerar i superar la frustració que això li suposa; i l'ajuda a desenvolupar l'autocontrol. Sabem que l'acceptació dels límits és costós i que s'ha d'aprendre... i qui hi ha millor que els pares per iniciar l' infant en aquest aprenentatge?

Servei de Salut Mental i Logopèdia 

Centre Mèdic Creu Groga - Visita el nostre web 

Read More